"Les llibreries independents catalanes s'hauran d'integrar o fusionar si volen sobreviure davant la competència creixent dels hipermercats, les grans cadenes de llibreries i la venda per Internet. Aquesta és una de les recomanacions de l'informe sobre el comerç del llibre a Catalunya encarregat per la Conselleria de Cultura al catedràtic d'economia Antoni Serra Ramoneda i que es presentarà al sector el mes de gener que ve.".
Aquest estudi considera que el futur del llibre en llengua catalana depèn que siguin competitius aquells que hi aposten: les llibreries tradicionals i la cooperativa Abacus, que ven el 10% dels llibres en català. Aquesta és l'única que avui ja "s'acosta" a la dimensió necessària per poder oferir preus competitius en l'únic sector amb preus lliures, el del llibre de text.
Desprès de llegir-la, m'han vingut al cap totes les desqualificacions, ofenses, demandes judicials, boicots, negatives a reconèixer-la com a llibreter o a que participes a la Fira del Llibre de Girona i altres actuacions contra la cooperativa Abacus, que ha encapçalat la directiva del Gremi de Llibreters de Catalunya, que no els llibreters. Perquè una cosa és ostentar la representació d'un sector i una altre ser representatiu.
Què diran ara?. Per fi, s'adonaran que, en l'actual context comercial i competitiu, l'estratègia desenvolupada per Abacus, no tenia com objectiu, fer desaparèixer les llibreries, sinó preparar-se per competir en "camp obert", amb les grans superfícies comercials, les cadenes i Internet?. Tinc els meus dubtes. La seva obstinació i, fins i tot, la virulència desplegada, fins ara, els hi pot fer molt difícil rectificar.
Però el més important no serà això. Seran capaços de liderar la vertebració del sector?. Tindran capacitat per elaborar un nou discurs?. Un discurs afavoridor i promotor de les estructures de cooperació necessàries per no perdre la batalla?.
Amb polítiques proteccionistes, com les que han vingut demandant fins ara, no es transformarà el sector dels llibreters independents en un sector competitiu econòmica i comercialment i, alhora, amb capacitat real d'estendre la literatura catalana.
Faran falta polítiques públiques, és cert. Però aquestes polítiques hauran d'estar adreçades a donar suport als processos de cooperació empresarial arribant, si s'escau, a la fusió, i els de modernització logística i comercial. És a dir, seguir la pràctica que desenvolupa Abacus.
Si no els hi sembla un heretgia, podrien plantejar-se, fins i tot, fer-ho amb Abacus. Encara que el més important és que ho facin.
En tot cas, benvingut sigui aquest informe que els hi posa davant del mirall. Potser, al Gremi de Llibreters no els li agradi la imatge que veuen, però desconèixer i amagar la realitat és el camí més segur per arribar al fracàs. Segur que els obligarà a replantejar-se moltes coses.
PD (23/12/2007): Dissortadament els meus dubtes s'han confirmar en només un dia. El Gremi de Llibreters, amb la Sra. Imma Bellafont al capdavant, no pot resistir la temptació d'interpretar com a favoritisme cap a Abacus, el reconeixement del encert en la seva pràctica, que és fa a l'informe encarregat pel Departament de Cultura i que ha dirigit Serra Ramoneda.
Ara bé, a continuació, passen a demanar ajuts públics per copiar-la.