Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris habitatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris habitatge. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de setembre del 2007

Construir cases


Construir cases, ja siguin físiques o polítiques, està en boga. El Govern es dedica a les primeres i l’oposició, a les altres.

De les cases reals, les que es construeixen, o no, en les que hi vivuen les persones, aquelles que tenen un preocupant preu de venda o de lloguer, d’aquestes es de les que s’hi ocupa i preocupa el Govern.

Des del principi, fins i tot abans d’esser nomenat, en el seu discurs d’investidura el President Montilla va assenyalar l’accés a l’habitatge com una de les principals preocupacions de la gent i per aquesta raó una de les seves prioritats alhora de governar Catalunya. Va oferir, en aquell mateix acte, a totes les forces parlamentaries i al conjunt de la societat un gran pacte sobre l’habitatge.

Encara no feia un mes que s’havia constituït el Govern que ja aprovava el Projecte de llei del dret a l'habitatge a Catalunya. Això son fets i no paraules. Posteriorment, el conseller de Medi Ambient i Habitatge va fer arribar una proposta que va ser rebuda molt positivament per tothom.

L’avenç en paral·lel de la llei i del pacte ha evidenciat un tarannà molt diferent entre els representants de la societat i els partits de l’oposició. Mentre els primes van per feina, els altres maregen la perdiu amb pseudodebats. Pretenen laminar o reduir un dels objectius de la llei, que no és un altre que les activar el mercat dels habitatges construïts, substituint la retenció especulativa per l’activitat econòmica del mercat de lloguer.

El recent acord amb els promotors i constructors suposa un gran pas endavant per assolir la necessària col·laboració social al voltant de aquest pacte. Convé, no obstant, continuar mantenint l’equilibri entre la perspectiva social i la econòmica que te el projecte inicial per assegurar els suport dels altres agents, com ara els sindicats.

Aleshores qui esta posant la traveta a la resolució d’aquest problema? L’oposició. I perquè? Doncs, per que no volen que es trenqui la única premissa que configura els seu discurs: “tot va malament, perquè no manen nosaltres”.

La seva prioritat son les seves coses i les seves cases polítiques. Un altre cop, volen que tots parlem de les coses de política i no de la política de los coses. Els nacionalistes conservadores, catalanes i espanyols, estan immersos en una febril dèria constructora de cases comunes. Artur Mas, intenta fer de CDC la casa comuna del nacionalisme català i Daniel Sirera fer-ne la del no nacionalisme català.

Ambdues pateixen “construccionitis”, malaltia política que consisteix en proclamar que se inicia la promoció d’una casa comuna, quan en realitat el que es pretén es reparar els danys estructurals que pateix la pròpia. Es tracta d’atreure cap a la seva organització, CDC o PPC, aquelles plataformes o partits que s’han separat dels seu espai partidari o estan a punt de fer-ho.


Dedicant-se a les seves coses i a las seves “cases comunes”, no atenen a les causes comunes, que es l’important. Però nosaltres, els socialistes, no ens hem de despitar de la nostra tasca d'atandre i entrendre les necessitats de les persones que viuen a Catalunya i construir-ne la solucions que precissan.

dimecres, 18 d’abril del 2007

Mans a la feina


L’habitatge, o millor dit, l’accés a l’habitatge n’és una de les tres primeres preocupacions de la ciutadania.

Que el problema n’és complex i difícil de resoldre, és evident. Si hagués estat fàcil, ja hauria estat resolt.

Per això, ens hem de alegrar que el Govern de Catalunya s’hagi posat mans a la feina, per abordar el tema de l’habitatge. Però sobretot que ho faci amb una proposta de Pacte Nacional per l’Habitatge 2006-2017, que només esser presentada ja ha generat un ampli consens social i polític.

El consens social apareix como evident. L’anunci d’una proposta que cerca la resolució d’un problema tant sentit com aquest, d’entrada, rep el suport i l’aquiescència de las persones i els sectors socials, que rebran els seus beneficis.

El consens polític ja no era tan previsible, i molt menys en aquest moments preelectrorals. Govern i oposició comparteixen el mèrit de que el pragmatisme hagi inspirat la seva actuació. Ambos han estat conscients que treballar conjuntament per la resolució els problemes reals, els hi va bé.
Han aplicat aquella màxima que diu: “els problemes no s’han de resoldre per a que et votin, sinó que et votaran perquè els resols”. Potser, que l’oposició, que fan Mas i els seus, l’apliqués més sovint, enlloc de practicar el catastrofisme en el que s’estan refugiant, per amagar la seva manca d’alçada de mires, o desorientació política.

Les quasi 40 mesures, totes elles quantificades, temporalitzades i amb el seu pressupost, son les que li confereixen la credibilitat necessària per assolir els seus objectius.

Objectius que s’estructuren al voltant de les cinc línies d’actuació, como ara:
1) Millorar l’accés a l’habitatge, especialment del joves
2) Millorar la qualitat del parc d’habitatges
3) Millorar l’allotjament a la gent gran i de les persones amb discapacitats
4) Prevenir l’exclusió social residencial
5) Garantir un habitatge digne i adequat per a les llars mal allotjades

Els objectius no tant sols son ambiciosos sinó també lloables, i a més a més, la forma d’aconseguir-ho es congruent amb ells.

En la resolució d’aquest problema es requereix el concurs, la col·laboració i , fins i tot, la complicitat de totes les administracions i sectors privats ( promotors, amb ànim de lucre, cooperatives, fundacions, etc., constructors, agents immobiliaris, entitats financeres, fons d’inversió immobiliària) i dels agents social (entitats sense ànim de lucre, sindicats, col·legis professionals). Tot un encert.

Es molt bó que el President Montilla s’hagi posat mans a la feina i complint la declaració que va fer en el debat d’investidura, ara fa menys de quatre mesos, hagi fet de la política d’habitatge una de les prioritats del seu Govern. I que també ho hagi fet posant en pràctica la seva oferta de “ma estesa”, que recordo abasta també a temes com les infraestructures, la immigració i la recerca i el desenvolupament.