Pàgines

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Per què no baixen?

Sorprèn, a propis i estranys, que els sondeigs d'opinió més recents no reflecteixin una penalització electoral cap als socialistes pels esdeveniments a la xarxa de rodalies.

Dues idees per intentar explicar-ho.

Una, a la gent li preocupa més la solució que la crisi en si mateixa.

En la gestió d'una crisi sempre ha tingut més influència - fins i tot més que l'origen de la mateixa - el fet de donar la cara, o no, d'atendre a les persones, o no, de resoldre el problema, o no. Si no que se li preguntin a Schroeder amb les inundacions, a Bush amb l'huracà Katrina o Aznar amb el Prestige.

Comparèixer, no amagar-se, reconèixer la responsabilitat en la crisi, demanar disculpes pels errors i les molèsties, com ha fet Zapatero, és imprescindible, però al mateix temps insuficient.

Les persones afectades estan exigint que se les atenguin, que no se les deixin abandonades i que el govern treballi seriosament per aconseguir que el servei ferroviari sigui segur i de qualitat. La crisi no ha acabat, si el govern vol evitar o reduir el seu desgast haurà d'entendre i atendre aquestes exigències.

L'altra, interessen més les solucions que la lluita política.

L'oposició i alguns dels seus opinadors s'equivoquen quan interpreten la falta d'una reacció més contundent com l'expressió de la derrota o passivitat d'una societat, ja sigui davant la situació o davant els governants. Les persones directament afectades amb la seva cívica serenitat exhibeixen una pragmàtica i contundent força tranquil·la.

Aquestes persones esperen de l'oposició propostes en positiu, que siguin en el seu costat, que no les usin políticament, que prioritzin les solucions a l'excitació i l'agressivitat que practiquen. Si ho fan així, rendibilitzaran políticament les conseqüències de la crisi, sinó no.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Pregunta al President Montilla sobre els incidents a Rodalies

Aquesta es la pregunta que hi fet al President Montilla , aquesta tarde i en decurs de la sessió plenaria del Parlament, així com la seva resposta sobre els incidents ocasionats per les obres del AVE a la xarxa de Rodalies i de FGC el propassat dissabte. (El video dura 5,08 minuts)






Pregunta al president de la Generalitat sobre la situació política (tram.317-00092/08)

El president

Té la paraula en nom del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi, l’honorable senyor Josep Maria Rañé, per formular la següent pregunta.

El Sr. Rañé i Blasco
Sr. President de la Generalitat, l’incident de dissabte passat, al servei de Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat, ha estat greu.

Perquè esta trasbalsant de manera molt important la vida de moltes i moltes persones que viuen, treballen o transiten per la part sud del Baix Llobregat i el Barcelonès.

Persones que estan responent amb civisme i serenor . I això no es nou!!. Altres vegades els ciutadans de Barcelona i Catalunya han fet gala de la mateixa actitud davant de situacions tant o més complicades.

Així doncs, que ningú llegeixi, ara i per espuris interessos polítics, aquest civisme i serenor com l’expressió de la passivitat, la resignació o el derrotisme d’una societat. Es tot el contrari.

Per a nosaltres, aquest civisme i serenor ens fa més evident encara quan de gran i fort es el sentiment de rebuig a una situació, que no dubten a qualificar de totalment inacceptable.

Las persones afectades esperen de les administracions públiques que no tant sols li demanen perdó per les molèsties ocasionades, com ja s’ha fet, sinó que, amb la seva serenor i civisme, ens estan exigint que no les deixem soles. Que s’actuï.

I s’actuï, per recuperar el més ràpidament possible el servei de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat.

Ràpidament, sí. Però també amb seguretat.

Coincidim amb el govern i amb els ciutadans – que no sols ho entenen sinó que ho demanen - que els trens de Rodalies i de Ferrocarrils només poden tornar a circular, si primer s’ha garantit plenament la seguretat de viatgers i treballadors de les obres.

Aquest es el objectiu prioritari.

La resta d’objectius estan supeditats a aquest. Fins i tot l’arriba del AVE, tot i esser important.

Ara bé, mentre no es torni a la normalitat, s’ha de continuar treballant per reduir al mínim possible les molèsties que pateixen els ciutadans i ciutadanes, que necessiten aquest servei per desenvolupar la seva vida amb normalitat.

La gestió de la crisi, al nostre entendre, ha estat eficaç i correcta, dintre de l’anormalitat que comporta en si mateixa.

S’ha estat al peu del canó. S’ha donat la cara. S’ha respost amb rapidesa. S’ha evitat el col·lapse. S’ha liderat la mobilització dels recursos i la coordinació i la col·laboració de les administracions.

Tot amb un únic objectiu: Atendre a la gent.

I en aquest treball convé reconèixer l’esforç i les actuacions d’ajuntaments com el de Gavà, Viladecans, Castelldefels, El Prat, L’Hospitalet o Barcelona que de forma urgent i eficaç han condicionat i ordenant espais, carrers i serveis per facilitar les solucions a tantes persones.

Es per això que el nostre grup vol conèixer, Sr. President, quina es la valoració que fa d’aquest incident?

I quines actuacions esta duent i dura a terme el seu govern per reduir al màxim les molèsties que estan patint els ciutadans, fins que no es restitueix el servei?

El president de la Generalitat

Gràcies, senyor president.

Senyor diputat, la situació no és agradable per a ningú, sobretot per a aquells ciutadans, com vostè deia, i ciutadanes que en el seu dia a dia es veuen afectats per aquests incidents. Per cert, ciutadans i ciutadanes als qui vull agrair molt sincerament, en nom del Govern, el seu comportament cívic i la seva comprensió en tot moment.

Sense aquesta actitud, la funcionalitat de les solucions alternatives s’hauria vist afectada.

Tampoc em vull oblidar d’agrair als ajuntaments, a què vostè feia esment, afectats, per la seva col·laboració, per la seva predisposició

Per això el Govern, tot i no ser responsable directe de les obres de l’AVE ni de la gestió de rodalies, s’ha posat des del primer moment a treballar per minimitzar-ne les conseqüències. I han estat moltes les mesures adoptades.

Faré només un resum de les principals actuacions de les diferents administracions coordinades que han permès reduir el impacte sobre la ciutadania, del tall d’algunes vies del servei ferroviari.

Els usuaris de la línia 2 sud, 7 i 10, com vostè sap, viatgen gratuïtament mentre es mantingui aquesta situació d’excepcionalitat.

El Servei Català de Trànsit i els Mossos d’Esquadra han establert algunes mesures per facilitar el desplaçament a les vies del Baix Llobregat que permetin arribar o bé sortir de Barcelona; mesures que inclouen, entre altres, l’habilitació de carrils addicionals a l’autovia C-31, entre el Prat i Bellvitge, per facilitar precisament l’accés a Barcelona.

S’ha posat en funcionament un telèfon d’informació, com vostè sap.

S’han habilitat línies d’autobusos que uniran els trajectes que han quedat suspesos; mesures que, conjuntament amb les del Servei Català de Trànsit han aconseguit minimitzar les conseqüències dels talls ferroviaris.

S’ha reforçat, a través de l’Entitat Metropolitana del Transport, el servei d’autobusos que connecta amb les diferents estacions d’inici del metro. També s’han reforçat les línies 1 i 3 del metro, a part d’augmentar el personal d’informació i l’establiment de senyalitzacions addicionals.

En definitiva, davant dels problemes, respostes.

I davant d’un tema del que no en som responsables directament, mesures urgents per millorar en tot el que sigui possible els problemes que estan patint els ciutadans i ciutadanes usuaris d’aquests serveis.

Grata sorpresa


Sorprès, gratament sorprès.

Així en vaig quedar, durant la visita a l’empresa Ros Roca a Tàrrega. Va ser durant el intercanvi entre empresaris i parlamentaris que impulsen i organitzen la Fundació FemCAT i el Parlament.

Molta gent coneix aquesta empresa perquè en els seus colorits contenidors aboquen cada dia les seves bosses d’escombreries o els altres residus orgànics o selectius (paper, vidre, plàstics, etc...) o perquè ha vist en els seus carres els seus vehicles per recollir la brossa o per netejar els nostres pobles o ciutats..

Menys gent la coneix per haver se transformat, en 54 anys, passant d’ésser un taller de construcció de carros de tracció animal a una multinacional, o per la capacitat tecnològica que està desenvolupant i que els hi ha portat a ésser líder europeu en el sector de la fabricació de bens d’equip i instal·lacions per a la recollida, transport, tractament i aprofitament mediambiental dels residus urbans.

Y només uns pocs la coneixen per la seva radical transformació en l’organització de l’empresa i del treball.

La nova generació de los Roca, Ramon i Salvador, ha dinamitat la habitual estructura piramidal i jeràrquica de les empreses industrials, que segueixen la tradició fordista-taylorista. Ha substituït les ordres i les consignes per la informació, la concentració del poder per la descentralització en la presa de decisions, la desconfiança per la confiança mútua.

Desprès de l'eliminació dels comandaments intermedis i d’una organització per grups de treball autònoms i autoregulats - tan a la fàbrica com als serveis - amb un lideratge rotatiu, s’ha produït una millora del 20% la productivitat dels més de 500 treballadors del centre de Tàrrega. La igualació salarial ha vingut acompanyada pel increment de la responsabilitat de tots i cada un d'ells. I els incentius no son de caràcter personal sinó col·lectius i relacionats amb els beneficis globals.

El fet rellevant és que aquests canvis van en la mateixa direcció que els canvis socials. No solsament perquè l’empresa estigui dedicada a produir solucions per atendre i respectar el mediambient. Sinó perquè aquest canvis responen a un fet social, les persones suporten cada vegada pitjor que només se’ls mani, volen tenir més participació en allò que l’hi afecta, l’organització del treball n’és una d’elles, i justa reciprocitat i coherència estan disposades a comprometre's més.


La visita no em va permetre aprofundir en el coneixement d’aquesta experiència, que té un any i mig de vigència i esta en fase d’implementació tot i això, ha estat una grata sorpresa comprovar que algunes empreses catalanes ja els apliquen i funcionen millor.

Una de les derivades d’aquesta reflexió que em va sorgir era preguntar-me, si la política serà capaç d'aplicar-se ensenyaments com aquestes?.

dimecres, 17 d’octubre del 2007

El simbòlic


El simbòlic és en la política com algunes espècies picants en el menjar. Si et passes, el desgràcies i si no arribes, et queda insuls.

Simbòlic és que els exèrcits reconeguin i acatin l'autoritat del Cap de l'Estat, en una desfilada militar i a la forma castrense, que deixa clar que estan supeditats al poder civil, com recull la Constitució.

Simbòlic és que el President Montilla com a màxim representant de Catalunya i part de l'estructura civil de l'Estat participi en aquest acte des de la mateixa tribuna.

Si amb la crema de fotografies del Rei, una minoria vol simbolitzar el seu rebuig al nostre sistema de monarquia parlamentària i una altra minoria, des de fora, atia aquest foc amplificant les seves dimensions per justificar els seus discursos apocalíptics i les seves actuacions audiovisuals de caràcter simbòlic, com l’esperpèntic vídeo del Rajoy, llavors ens enfrontem a la necessitat de saber com respondre.

No podem fer-ho menyspreant o sobrevalorant els fets i els posicionaments de les dues minories, perquè aleshores seria fer-los el joc, just en el moment que estan cercant la seva pròpia autojustificació mitjançant la radicalització de les situacions.

Així doncs, la resposta no pot ser cap altra que una contundència moderada. Sense ambigüitats però també sense escarafalls innecessaris. Restaurant amb fermesa l'equilibri i la mesura que la majoria espera.

Aquest era el simbolisme de la presència del President a Madrid.

Per això, resulta difícil comprendre perquè Artur Mas la rebutja, sinó és per continuar conreant l'ambigüitat, expressant la seva desorientació o amagant la seva debilitat.

Defensar a Duran Lleida davant el seu cercle més pròxim i més nacionalista, li ha consumit crèdit intern i credibilitat externa, en una forma tant accelerada e important, que resulta difícil d’imaginar i a més l'obliga a cedir-los més poder en el partit i incrementar la simbologia nacionalista.

Llançant tantes espècies està desgraciant el seu plat, doncs resulta tan picant que desplau als seus sectors i a votants més centristes i el situa, a ell i al seu projecte polític – refundat o no –, cada cop més en la radicalitat d’un espai nacionalista on competeix amb altres opcions independentistes.

Aquest cop, el seu hagués estat donar suport a la figura i la funció institucional de la Presidència de la Generalitat, això sinó podia donar suport al President.
N’ha perdut una altra oportunitat.

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Prevenir la foscor


Finalment, ha vist la llum l'expedient informatiu sobre l'apagada de juliol a Barcelona.

La lectura de l'informe és un tant enrevessada, per la profusió de detalls tècnics, però resulta molt aclaridora.

Al informe s'afirma que "l'incident, malgrat s'inicia amb la caiguda del cable 110 kV a Collblanc, en realitat està motivat per una situació molt greu de deficient manteniment de la xarxa afectada, tant en la part de 110 kV com en la de 220 kV". És a dir, tant en la part de FECSA-ENDESA com en la de REE.

No és pas una decisió salomònica, és la clara imputació d'una falta molt greu de prevenció a les dues companyies elèctriques. A cadascuna, pel seu. Perquè ambdues van prioritzar la rendibilitat al servei i l'accionista al client. Oblidant dolosament que la prevenció i el manteniment no son imposicions capricioses sinó necessitats per garantir el subministrament elèctric i la seva qualitat.

Amb aquest documentat informe, al qual es pot accedir a través d'Internet, s'inicia el llarg camí de l'exigència de responsabilitats a les empreses. Encara resta per venir l’expedient sancionador i el previsible periple judicial, que les empreses elèctriques impulsaran per demorar-ne l’acceptació de la seva actuació.

Aquesta actitud no es nova. Ja al mes d'agost, ambdues elèctriques es llançaven els plats pel cap i li passaven la culpa a l'altra. Aquesta negativa a assumir les seves responsabilitats trasllada encara més foscor i incertesa a la ciutadania, que veu com a més a més de patir la falta del servei elèctric, observa atònita la desresponsabilització d’aquells a qui els hi paga perquè li prestin el servei.

Això s’ha acabat. Les conclusions són taxatives, cada una, en la seva part de la xarxa, va cometre el mateix pecat de deixadesa i falta de prevenció.

Però, no sol hi ha conclusions a l'informe, hi ha també una relació de mesures a prendre. Això és el veritablement important per prevenir la repetició d'esdeveniment tan lamentable. La majoria d'elles exigeixen més prevenció i manteniment de la xarxa actual i també noves inversions per evitar que es col·lapsi.

El Govern ha de fer que les elèctriques compleixin les seves obligacions. Amb el projecte de llei de qualitat elèctrica, que ha de veure la llum el més ràpid possible, reforçarà la seva autoritat i podrà fer-ho.

D’això en depèn no quedar-nos a les fosques.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Menjant alls


“Quien se pica, ajos come”. Aquesta dita popular va ser la primera que em va venir al cap el dijous passat, mentre escoltava la contesta – al meu entendre, sortida de to – de Artur Mas al discurs que el dia anterior i amb motiu del debat d’orientació política general va fer el President Montilla.

Montilla havia fet una reflexió sobre les dues opcions que té Catalunya.

Una, l’opció conservadora, que es aquella que considera la preservació del benestar assolit com el més important i que la va definir com un bitllet a una confortable decadència.

L’altre, que va adjectivar com un bitllet al progrés, es una opció menys confortable. Exigeix treball, assumpció de riscos, tenacitat i perspectiva, però es l’única que pot garantir-nos la conservació i millora del nostre benestar col·lectiu i la solidesa d’un pacte entre generacions, perquè ens obliga a ser competitius en el mon global.

El líder de CiU li va intentar recriminar que amb aquesta classificació dividia la societat catalana en dos bàndols, conservadors i progressistes i les va identificar amb les dretes i les esquerres.

Crec que el President parlava més de actituds vitals davant de la realitat que d’opcions polítiques. Les actituds conservadores o immobilistes no son privatives de las persones i les organitzacions de dretes, hi ha molt conservadorisme dins de les forces polítiques d’esquerres i pel contrari la capacitat innovadora, d’assumpció del riscs, la voluntat transformadora no es una exclusiva dels homes i de les dones d’esquerra. Un altre cosa es la direcció que es segueixi, aquí si hi ha diferencies entre les opcions polítiques d’esquerres i de dretes.

Progrés, avui i des de l’esquerra, significa conjugar en la mateixa oració llibertat i seguretat, drets i deures, identitat i globalització, competitivitat i benestar o equitat i excel·lència. Aquesta es una tasca col·lectiva que requereix del concurs del màxim de persones i forces i aquesta crida a col·laborar i participar ha estat reiterada.

Si algú es pica, quan es cridat a participar en un projecte on la Catalunya de l’esforç i el mèrit s’imposi a la de la queixa, la resignació o la confortable decadència, es perquè menja alls.