Sorprès, gratament sorprès.
Així en vaig quedar, durant la visita a l’empresa Ros Roca a Tàrrega. Va ser durant el intercanvi entre empresaris i parlamentaris que impulsen i organitzen la Fundació FemCAT i el Parlament.
Molta gent coneix aquesta empresa perquè en els seus colorits contenidors aboquen cada dia les seves bosses d’escombreries o els altres residus orgànics o selectius (paper, vidre, plàstics, etc...) o perquè ha vist en els seus carres els seus vehicles per recollir la brossa o per netejar els nostres pobles o ciutats..
Menys gent la coneix per haver se transformat, en 54 anys, passant d’ésser un taller de construcció de carros de tracció animal a una multinacional, o per la capacitat tecnològica que està desenvolupant i que els hi ha portat a ésser líder europeu en el sector de la fabricació de bens d’equip i instal·lacions per a la recollida, transport, tractament i aprofitament mediambiental dels residus urbans.
Y només uns pocs la coneixen per la seva radical transformació en l’organització de l’empresa i del treball.
La nova generació de los Roca, Ramon i Salvador, ha dinamitat la habitual estructura piramidal i jeràrquica de les empreses industrials, que segueixen la tradició fordista-taylorista. Ha substituït les ordres i les consignes per la informació, la concentració del poder per la descentralització en la presa de decisions, la desconfiança per la confiança mútua.
Desprès de l'eliminació dels comandaments intermedis i d’una organització per grups de treball autònoms i autoregulats - tan a la fàbrica com als serveis - amb un lideratge rotatiu, s’ha produït una millora del 20% la productivitat dels més de 500 treballadors del centre de Tàrrega. La igualació salarial ha vingut acompanyada pel increment de la responsabilitat de tots i cada un d'ells. I els incentius no son de caràcter personal sinó col·lectius i relacionats amb els beneficis globals.
El fet rellevant és que aquests canvis van en la mateixa direcció que els canvis socials. No solsament perquè l’empresa estigui dedicada a produir solucions per atendre i respectar el mediambient. Sinó perquè aquest canvis responen a un fet social, les persones suporten cada vegada pitjor que només se’ls mani, volen tenir més participació en allò que l’hi afecta, l’organització del treball n’és una d’elles, i justa reciprocitat i coherència estan disposades a comprometre's més.
La visita no em va permetre aprofundir en el coneixement d’aquesta experiència, que té un any i mig de vigència i esta en fase d’implementació tot i això, ha estat una grata sorpresa comprovar que algunes empreses catalanes ja els apliquen i funcionen millor.
Una de les derivades d’aquesta reflexió que em va sorgir era preguntar-me, si la política serà capaç d'aplicar-se ensenyaments com aquestes?.
Així en vaig quedar, durant la visita a l’empresa Ros Roca a Tàrrega. Va ser durant el intercanvi entre empresaris i parlamentaris que impulsen i organitzen la Fundació FemCAT i el Parlament.
Molta gent coneix aquesta empresa perquè en els seus colorits contenidors aboquen cada dia les seves bosses d’escombreries o els altres residus orgànics o selectius (paper, vidre, plàstics, etc...) o perquè ha vist en els seus carres els seus vehicles per recollir la brossa o per netejar els nostres pobles o ciutats..
Menys gent la coneix per haver se transformat, en 54 anys, passant d’ésser un taller de construcció de carros de tracció animal a una multinacional, o per la capacitat tecnològica que està desenvolupant i que els hi ha portat a ésser líder europeu en el sector de la fabricació de bens d’equip i instal·lacions per a la recollida, transport, tractament i aprofitament mediambiental dels residus urbans.
Y només uns pocs la coneixen per la seva radical transformació en l’organització de l’empresa i del treball.
La nova generació de los Roca, Ramon i Salvador, ha dinamitat la habitual estructura piramidal i jeràrquica de les empreses industrials, que segueixen la tradició fordista-taylorista. Ha substituït les ordres i les consignes per la informació, la concentració del poder per la descentralització en la presa de decisions, la desconfiança per la confiança mútua.
Desprès de l'eliminació dels comandaments intermedis i d’una organització per grups de treball autònoms i autoregulats - tan a la fàbrica com als serveis - amb un lideratge rotatiu, s’ha produït una millora del 20% la productivitat dels més de 500 treballadors del centre de Tàrrega. La igualació salarial ha vingut acompanyada pel increment de la responsabilitat de tots i cada un d'ells. I els incentius no son de caràcter personal sinó col·lectius i relacionats amb els beneficis globals.
El fet rellevant és que aquests canvis van en la mateixa direcció que els canvis socials. No solsament perquè l’empresa estigui dedicada a produir solucions per atendre i respectar el mediambient. Sinó perquè aquest canvis responen a un fet social, les persones suporten cada vegada pitjor que només se’ls mani, volen tenir més participació en allò que l’hi afecta, l’organització del treball n’és una d’elles, i justa reciprocitat i coherència estan disposades a comprometre's més.
La visita no em va permetre aprofundir en el coneixement d’aquesta experiència, que té un any i mig de vigència i esta en fase d’implementació tot i això, ha estat una grata sorpresa comprovar que algunes empreses catalanes ja els apliquen i funcionen millor.
Una de les derivades d’aquesta reflexió que em va sorgir era preguntar-me, si la política serà capaç d'aplicar-se ensenyaments com aquestes?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada