Va ser un debat agre i dur, com la legislatura. I com en ella, cap dels contendents ha quedat noquejat. Es va resoldre als punts. El va guanyar Zapatero i el va perdre, Rajoy.
Desenvolupament i resultat del debat han estat congruents. El debat va versar més sobre el que ha succeït en aquests quatre anys que sobre el que es proposa per als pròxims. I el resultat va ser el mateix que assenyalen les enquestes. Els socialistes avancem als populars, però sense que la situació estigui encara resolta, no ens podem adormir, o confiar.
Tan Zapatero com Rajoy van buscar, i van aconseguir, connectar amb els seus electorats respectius, ambdós cercaven mobilitzar-los. Però les formes de fer-ho van ser molt diferents.
Evidentment, aquesta és una estratègia molt útil i necessària per nosaltres els socialistes, ja que busquem mobilitzar als votants progressistes que, fins ara, semblen una mica menys motivats, però sobretot amb risc de dispersar-se entre diferents expressions polítiques.
Ara bé tinc seriosos dubtes que insistir en allò que han estant fent i dient durant aquest quatre anys, fos el més útil per als interessos del Partit Popular, perquè els seus seguidors estan ja molt mobilitzats.
L'estratègia desenvolupada per Rajoy tenia un objectiu, “guanyar-se a los Federicos”, com a dit Eduardo Sotillos, als sectors més radicals dels seu electorat. Aquells que contínuament li demanen “canya als socialistes”.
Però també tenia un risc, que s’ha materialitzat. Aquesta práctica tensa a l'electorat de Zapatero. Cosa que és el que aquest anava buscant i que sembla estar aconseguint. I això, sense tenir que oferir una imatge radicalitzada, sinó tot el contrari en contraposició amb Rajoy.
La contundència esgrimida només li hauria servit si hagués aconseguit un KO. Com no ha estat així, el que ha produït és l'activació dels adversaris. És el risc de les apostes molt altes, sinó ganes, perds.
Al temps, amb aquesta actitud tampoc no es veu recompensat amb l'aproximació de les persones més moderades, més aviat al contrari. I les necessita per pujar electoralment i compensar el dèficit de capacitat de pactes postelectorals.
La pròxima setmana hi haurà un altre debat. Podria ser diferent, més de contraposició de projectes i propostes que de confrontació de balanços.
Perquè sigui així, serà necessari que rectifiquin i es donin compte que continuar amb l’estratègia de la crispació no els ha estat, ni els hi serà útil. No sembla, que pugui o que li deixin fer-ho. Per la qual cosa resulta més probable que assistim a la repetició del intent de Rajoy per guanyar per KO, i torni a perdre als punts.
Desenvolupament i resultat del debat han estat congruents. El debat va versar més sobre el que ha succeït en aquests quatre anys que sobre el que es proposa per als pròxims. I el resultat va ser el mateix que assenyalen les enquestes. Els socialistes avancem als populars, però sense que la situació estigui encara resolta, no ens podem adormir, o confiar.
Tan Zapatero com Rajoy van buscar, i van aconseguir, connectar amb els seus electorats respectius, ambdós cercaven mobilitzar-los. Però les formes de fer-ho van ser molt diferents.
Evidentment, aquesta és una estratègia molt útil i necessària per nosaltres els socialistes, ja que busquem mobilitzar als votants progressistes que, fins ara, semblen una mica menys motivats, però sobretot amb risc de dispersar-se entre diferents expressions polítiques.
Ara bé tinc seriosos dubtes que insistir en allò que han estant fent i dient durant aquest quatre anys, fos el més útil per als interessos del Partit Popular, perquè els seus seguidors estan ja molt mobilitzats.
L'estratègia desenvolupada per Rajoy tenia un objectiu, “guanyar-se a los Federicos”, com a dit Eduardo Sotillos, als sectors més radicals dels seu electorat. Aquells que contínuament li demanen “canya als socialistes”.
Però també tenia un risc, que s’ha materialitzat. Aquesta práctica tensa a l'electorat de Zapatero. Cosa que és el que aquest anava buscant i que sembla estar aconseguint. I això, sense tenir que oferir una imatge radicalitzada, sinó tot el contrari en contraposició amb Rajoy.
La contundència esgrimida només li hauria servit si hagués aconseguit un KO. Com no ha estat així, el que ha produït és l'activació dels adversaris. És el risc de les apostes molt altes, sinó ganes, perds.
Al temps, amb aquesta actitud tampoc no es veu recompensat amb l'aproximació de les persones més moderades, més aviat al contrari. I les necessita per pujar electoralment i compensar el dèficit de capacitat de pactes postelectorals.
La pròxima setmana hi haurà un altre debat. Podria ser diferent, més de contraposició de projectes i propostes que de confrontació de balanços.
Perquè sigui així, serà necessari que rectifiquin i es donin compte que continuar amb l’estratègia de la crispació no els ha estat, ni els hi serà útil. No sembla, que pugui o que li deixin fer-ho. Per la qual cosa resulta més probable que assistim a la repetició del intent de Rajoy per guanyar per KO, i torni a perdre als punts.