A ERC l’hi apareix - o l’hi fan aparèixer - una “consciencia crítica”, que els retrotrau al discurs i als plantejaments independentistes, cada cop que han encetat el camí cap a la centralitat de l’espai nacionalista, cercant ocupar l’espai que històricament l’hi ha permès a CiU assolir majories electorals.
Un cop més, amb les declaracions del proppassat cap de setmana en les que oferia a CiU la presidència de la Generalitat a canvi d’un referèndum per l’autodeterminació ERC ha sucumbit al vertigen i a la seva “mala consciencia independentista”.
Un altre cop, com en el debat estatutari, al intentar llençar-li un órdago a CiU, ha aconseguit donar-li un baló d’oxigen, dintre del espai que es disputen, transformant-se en un boomerang per a ells mateixos.
D’altre banda, Mas i els seus no han rebutjat de forma taxativa la proposta de caminar cap a la autodeterminació.
No ho han fet perquè dins de la formació existeixen una pulsió interna en part del nucli dirigent favorable aquesta opció que conviu amb l’oportunisme d’altres que, com Duran Lleida, no mantenen aquest estratègia.
En tot cas, la síntesis es molt simple, tot si val per tornar al govern, encara que es jugui amb conceptes negatives per al país. ¿Que si no explica que abjuraren del proponent, però no de la proposta, malgrat això es impossibiliti deixar clar que son una força serena i responsable, allunyada d’aventures independentistes?
Aquests es doncs, una disputa entre nacionalistes demostrar qui ho es més. I així fer-se amb la petita part de l’electorat català que l’hi agradaria esser un país independent.
Una romàntica proposta que es manté ara que el que realment creix no es la independència, sinó la interdependència entre persones i pobles. I que fins i tot en els seus models , como ara al Quebec, estant sent abandonades per la majoria dels seus ciutadans.
La resta, necessitem més seny i menys aventures o debats estèrils.
Avui, como diu el President Montilla, hi ha que desenvolupar amb rigor, intel·ligència i fermesa el Estatut i, alhora i sense dilacions , exercir les competències de l’actual autogovern per resoldre els problemes de les persones o de l’economia catalana, per fer-li front a preocupacions socials com l’accés a l’habitatge, la protecció de les persones que més ho necessiten o aconseguir la gestió descentralitzada de l’aeroport.
Si s’entesten en continuar aquesta inútil partida, allà ells.
Però la resta, sis plau, ¡seny!.