Pàgines

dimecres, 23 de gener del 2008

Manual per a "nimbys" o membres de la cultura del “no”

ADVERTÈNCIA PRÈVIA:
Això es un petit "divertimento".
Gent sense sentit d’humor abstenir-se.

Es tracta d'explicitar allò que sembla ser el manual dels representants de la cultura del “no” o els seus activistes camuflats, és a dir, els valedors de la síndrome del nimby, acrònim de: Not In My BackYard (no al meu pati de darrera).

Evidentment, no es el resultat de cap estudi o investigació sociològica, sinó exclusivament un intent de sistematitzar l'observació de la experiència vista o vívida.

Començem, per ser un bon membre de "la cultura del no" davant d'una infraestructura, obra o actuació orientada a oferir una prestació o servei de caràcter col·lectiu, convé:

Primer, qüestionar la seva necessitat de l'actuació des de la perspectiva individual. "Jo, o nosaltres, no la necessitem", "nosaltres ja tenim les nostres necessitats cobertes".

Segon, posar en dubta l'actuació, amb tot els mitjans possibles. Ja sigui des d'una concepció suposadament tècnica, de la seguretat de la mateixa o de l'afectació negativa sobre les persones o els bens. "No s'aguantarà", "Produeix malalties, incomoditats, etc." "Ensorrarà casa meva o la Sagrada Família".

Tercer, desqualificar a totes les persones i institucions que defensin el projecte, l'expliquin o el vulguin negociar. Les línies fonamentals per aquest objectiu son:

  • relacionar-la , a ser possible, amb obscurs interessos econòmics o, en el seu defecte, polítics.
  • negar-li capacitat tècnica
  • o totes dues alhora


Quart, rebutjar qualsevol intent de participació o debat seré i neutral sobre la mateixa. Es tractar de devaluar-lo, de demanar més informació, de negar que la informació facilitada sigui l’adient, la necessària o, fins i tot, que sigui certa.

Cinquè, no oferir cap solució. "Si s'entra a debatre o racionalitzar el tema, ens poden convèncer que estem equivocats o que la opció es bona".


Sisè, si no queda més remei que oferir una proposta de solució, aleshores hi han dos opcions:

  • endossar-li a un altre l'actuació. "Perquè no ho fan al carrer del costat, o a una altra comarca?" "Si l'actuació la fan en un altre lloc aleshores els problemes desapareixen".
  • formular-ne una suposada solució. Pseudo solució que s’ha de fonamentar en criteris suposadament tècnics, no necessàriament formulada, per resoldre les necessitats de caràcter general, sinó per atendre a la posició que es sosté.


Setè, organitzar una plataforma contra aquesta actuació. Molt millor si s'aconsegueix que alguna expressió política, necessitada de projecció i clientela entri a formar-hi part, perquè ho necessita per fer-ne oposició, malgrat això, és necessari continuar dient que no s'és polític.


Si alguna persona considera que pot afegir-ne criteris a aquest manual, que no s'hi estigui.
Participeu, proposeu!!