"Tu sempre negatiu, mai positiu". Aquesta frase va fer famós a Louis Van Gaal, que va ser entrenador del Barça, i ara serveix per diferenciar les actituds i els missatges entre les opcions polítiques a la precampanya iniciada electoral.
Davant la Catalunya optimista, que representa la socialista Carme Chacón, apareix la Catalunya emprenyada, que busquen vertebrar els nacionalistes catalans i espanyols.
La diferència entre una persona, o una societat, optimista i una altra pessimista, no és, com es diu de vegades, que una no vegi els problemes i l'altra sí. La diferència està en com els afronta!.
Només feia falta veure i sentir l’empenta i vitalitat que desprenia Carme Chacón el diumenge en l’acte de proclamació com a cap de llista del PSC per Barcelona per copsar la identificació entre missatge i missatgera.
Com a persona optimista que és, confia que amb el seu esforç, el seu treball, la seva dedicació i la seva constància, resoldrà els problemes que, ara, té plantejats i els que tindrà, en el futur. Així doncs, la seva confiança no és el resultat d'una concepció bucòlica, "naïf" o "hippy, happy, flower" de la realitat sinó que esdevé de la seva experiència, de com va encarar i va resoldre els problemes, en el passat.
Per això, els veritables optimistes, són aquells capaços d'il·lusionar-se i il·lusionar-nos, sense il·lusionismes. Són els que no ens venen un món on “tot ho tenim pagat” o en el que els drets no comporten deures.
Les persones optimistes, com ho va fer ella, són aquelles capaces de reconeixen, alhora, el que de bo hem aconseguit i tot allò que encara ens hi manca per assolir, que assenyalen allò que podem aspirar aconseguir, de forma raonablement i com a fruit del nostre treball i tenacitat, així com, de les nostres capacitats i possibilitats. Sense fer volar coloms!
El pessimisme n’és fill de la falta de confiança, amb un mateix i amb els altres. I els hi produeix enuig, malenconia i frustració.
Amb aquestes actituds ni avançaran, però el que es pitjor, no afavoriran que avancem. Com ho han demostrar al unir els seus vots CiU, PP i ERC i cometre l’error de rebutjar acords pressupostaris que beneficiaven a Catalunya.
Aniria molt bé que tots aquests valedors de la Catalunya "emprenyada", paressin compte del que estan fent i rectifiquessin. Dissortadament, no ho faran. El seu esperit negatiu els impedeix fer-ho.
Davant la Catalunya optimista, que representa la socialista Carme Chacón, apareix la Catalunya emprenyada, que busquen vertebrar els nacionalistes catalans i espanyols.
La diferència entre una persona, o una societat, optimista i una altra pessimista, no és, com es diu de vegades, que una no vegi els problemes i l'altra sí. La diferència està en com els afronta!.
Només feia falta veure i sentir l’empenta i vitalitat que desprenia Carme Chacón el diumenge en l’acte de proclamació com a cap de llista del PSC per Barcelona per copsar la identificació entre missatge i missatgera.
Com a persona optimista que és, confia que amb el seu esforç, el seu treball, la seva dedicació i la seva constància, resoldrà els problemes que, ara, té plantejats i els que tindrà, en el futur. Així doncs, la seva confiança no és el resultat d'una concepció bucòlica, "naïf" o "hippy, happy, flower" de la realitat sinó que esdevé de la seva experiència, de com va encarar i va resoldre els problemes, en el passat.
Per això, els veritables optimistes, són aquells capaços d'il·lusionar-se i il·lusionar-nos, sense il·lusionismes. Són els que no ens venen un món on “tot ho tenim pagat” o en el que els drets no comporten deures.
Les persones optimistes, com ho va fer ella, són aquelles capaces de reconeixen, alhora, el que de bo hem aconseguit i tot allò que encara ens hi manca per assolir, que assenyalen allò que podem aspirar aconseguir, de forma raonablement i com a fruit del nostre treball i tenacitat, així com, de les nostres capacitats i possibilitats. Sense fer volar coloms!
El pessimisme n’és fill de la falta de confiança, amb un mateix i amb els altres. I els hi produeix enuig, malenconia i frustració.
Amb aquestes actituds ni avançaran, però el que es pitjor, no afavoriran que avancem. Com ho han demostrar al unir els seus vots CiU, PP i ERC i cometre l’error de rebutjar acords pressupostaris que beneficiaven a Catalunya.
Aniria molt bé que tots aquests valedors de la Catalunya "emprenyada", paressin compte del que estan fent i rectifiquessin. Dissortadament, no ho faran. El seu esperit negatiu els impedeix fer-ho.
