Generosa i intel·ligent, així és la proposta del president andalús Manuel Chaves d'incrementar el coneixement de les altres llengües espanyoles, català, gallec i basc, per potenciar la capacitat dels seus conciutadans d'ocupar-se, moure's, comunicar-se, entendre's i residir, en qualsevol part d'Espanya.
Costa entendre que hi hagi qui no ho entengui!
La proposta és generosa perquè no tenia cap exigència ciutadana per fer-la i perquè tampoc es fa esperant cap reciprocitat. El president andalús sap que els catalans, els bascos i els gallecs ja coneixem i usem el castellà.
La intel·ligència rau en el fet que cerca conjugar, en positiu, el reconeixement i el respecte a la diversitat lingüística d'Espanya amb el increment de les possibilitats dels andalusos.
Incloure l’ensenyament i l’aprenentatge d'aquestes llengües espanyoles, a les escoles oficials d'idiomes andaluses, reflecteix una concepció cosmopolita i oberta, totalment oposada a l'entossudiment regionalista o nacionalista.
Nacionalistes que per gestionar la complexitat derivada de la pluralitat lingüística, opten per la simplificació idiomàtica. Exigeixen, de l'altre, que renunciï a la seva llengua, en lloc d'intentar adquirir també la de l'altre. Aquesta és la pràctica tant dels nacionalistes del castellà, com els del català.
Reconforta observar com, des de fora de Catalunya, s'entén i es comparteix l’idea de que aquelles persones que coneixen, entenen, i usen el català milloren les seves possibilitats.
Ens reconforta, per elles, doncs, conèixer les dues llengües que tenim i usem, els permet no perdre la riquesa i els matisos d’una part de la realitat. I per nosaltres, perquè en ella podem observar respecte, comprensió i estimació.
Llàstima que una proposta generosa i intel·ligent, estigui rebent respostes tan egoistes i poc il·lustrades.
Costa entendre que hi hagi qui no ho entengui!
La proposta és generosa perquè no tenia cap exigència ciutadana per fer-la i perquè tampoc es fa esperant cap reciprocitat. El president andalús sap que els catalans, els bascos i els gallecs ja coneixem i usem el castellà.
La intel·ligència rau en el fet que cerca conjugar, en positiu, el reconeixement i el respecte a la diversitat lingüística d'Espanya amb el increment de les possibilitats dels andalusos.
Incloure l’ensenyament i l’aprenentatge d'aquestes llengües espanyoles, a les escoles oficials d'idiomes andaluses, reflecteix una concepció cosmopolita i oberta, totalment oposada a l'entossudiment regionalista o nacionalista.
Nacionalistes que per gestionar la complexitat derivada de la pluralitat lingüística, opten per la simplificació idiomàtica. Exigeixen, de l'altre, que renunciï a la seva llengua, en lloc d'intentar adquirir també la de l'altre. Aquesta és la pràctica tant dels nacionalistes del castellà, com els del català.
Reconforta observar com, des de fora de Catalunya, s'entén i es comparteix l’idea de que aquelles persones que coneixen, entenen, i usen el català milloren les seves possibilitats.
Ens reconforta, per elles, doncs, conèixer les dues llengües que tenim i usem, els permet no perdre la riquesa i els matisos d’una part de la realitat. I per nosaltres, perquè en ella podem observar respecte, comprensió i estimació.
Llàstima que una proposta generosa i intel·ligent, estigui rebent respostes tan egoistes i poc il·lustrades.
3 comentaris:
Si senyor; estic d'acord amb vosté de que la proposta del president andalus és generosa i inteligent. Jo no sé per quina raó han de posar el crit al cel per a que s'ensenyin els idiomes que es parlen a Espanya. No estudiavem francés? i ara estudien anglés? ningú és posa les mans al cap al respecte, i s'ensenyen a més, italià, alemany i fins i tot xinés. Perquè s'esparveren? Si un andalus s'ha de desplaçar a Catalunya, o al Pais Basc, o a Galícia, és lògic i normal que vulgui saber les llengües que es parlen en aquests llocs i ho tindràn més fàcil. Jo sempre dic: "Donde fueres haz lo que vieres" jo no me'n vaig a frança pretenent que em parlin en castellà, hauré de fer un esforç i parlar el poc francés que se.
Josep Maria,
sembla que tenim transmissió de pensament. Avui he escrit sobre el mateix tema i - quina sorpresa! - la meva tesi s'assembla a la teva.
Una abraçada,
Jordi Pedret
Mi dilecto amigo, coincido contigo. En todo caso quiero recalcar que la propuesta de Chavez es audaz. Porque hay que tener bemoles para, tal como están las cosas, el presidente andaluz plantee eso. O sea, desde la audacia (en el sentido más noble de la expresión) es inteligente. Y, creo, cohesionadora. Porque la cohesión o nace del conocimiento o se transforma en un surtido de tapas variadas inconexas entre sí.
Saludos desde Parapanda. JL
Publica un comentari a l'entrada