Resulta xocant, que gairebé no existeixi un contrast d'opinions sobre les mesures que s'estan fent públiques per abordar la preocupant situació econòmica. Al cap i a la fi, saber si s'estan gastant els diners correctament, és important.
Potser això es deu a que les formacions polítiques de l’oposició (PP i CiU), més que pels neguits de la gent i les solucions als seus problemes, estiguin interessades per la fressa política i la semàntica.
Potser això es deu a que les formacions polítiques de l’oposició (PP i CiU), més que pels neguits de la gent i les solucions als seus problemes, estiguin interessades per la fressa política i la semàntica.
Ho dic perquè, encara, és l'hora que escoltem alguna proposta per la seva part.
La majoria d'aquestes mesures són a curt termini i crec que ha de ser així. Amb elles es busca que els problemes del sistema creditici i financer no ofeguin projectes empresarials viables ni als ciutadans, que no s'enfonsi el sector de la construcció, mantenir la capacitat de consum de les famílies i atendre les persones afectades. És a dir, que la roda continuï girant.
A més a més, les mesures a curt són imprescindibles, doncs sinó la gent pensarà , amb raó, que l'hem abandonada a la seva sort.
"Sense elles, la gent no ens entendrà" proclamava José Maria Álvarez, màxim dirigent de l'UGT catalana, en el moment d'explicar que patronals, sindicats i Govern de Catalunya acaben de renovar fins el 2011 l'Acord Estratègic assolit fa tres anys, per millorar la competitivitat de l'economia catalana, amb 102 mesures a mitjà i llarg termini.
Era la verbalització simple i directa del que s'ha de fer, mirar a curt i a llarg, alhora.
El que es faci per demà, no pot impedir allò que s’ha de fer per demà passat. No és antagònic sinó complementari. Es pot, i es deu, debatre públicament si el que ara es fa va en la bona direcció, però mai contraposar-lo. La veritable resposta i sortida a la situació actual es troba en un canvi profund del model productiu actual.
Treballar, des de ja, per canviar vers un model econòmic més resistent a les adversitats i fer-ho mitjançant inversions en infraestructures, reformes de la formació professional o del sistema d'investigació i desenvolupament, no és errar el tret, ni el "tempus", és senzillament construir un futur més estable i més segur.
És més, amb aquesta renovació de l'Acord Estratègic estan reconstruint la confiança, un factor econòmic i social tan intangible, com a imprescindible per afrontar amb èxit la superació de qualsevol entrebanc.
Confiança en nosaltres mateixos. Confiança en que els problemes es superaran, com sempre, treballant a curt però amb la perspectiva del llarg termini. Tocant de peus de a terra, sense renunciar a somiar, i construir, un futur millor.
La majoria d'aquestes mesures són a curt termini i crec que ha de ser així. Amb elles es busca que els problemes del sistema creditici i financer no ofeguin projectes empresarials viables ni als ciutadans, que no s'enfonsi el sector de la construcció, mantenir la capacitat de consum de les famílies i atendre les persones afectades. És a dir, que la roda continuï girant.
A més a més, les mesures a curt són imprescindibles, doncs sinó la gent pensarà , amb raó, que l'hem abandonada a la seva sort.
"Sense elles, la gent no ens entendrà" proclamava José Maria Álvarez, màxim dirigent de l'UGT catalana, en el moment d'explicar que patronals, sindicats i Govern de Catalunya acaben de renovar fins el 2011 l'Acord Estratègic assolit fa tres anys, per millorar la competitivitat de l'economia catalana, amb 102 mesures a mitjà i llarg termini.
Era la verbalització simple i directa del que s'ha de fer, mirar a curt i a llarg, alhora.
El que es faci per demà, no pot impedir allò que s’ha de fer per demà passat. No és antagònic sinó complementari. Es pot, i es deu, debatre públicament si el que ara es fa va en la bona direcció, però mai contraposar-lo. La veritable resposta i sortida a la situació actual es troba en un canvi profund del model productiu actual.
Treballar, des de ja, per canviar vers un model econòmic més resistent a les adversitats i fer-ho mitjançant inversions en infraestructures, reformes de la formació professional o del sistema d'investigació i desenvolupament, no és errar el tret, ni el "tempus", és senzillament construir un futur més estable i més segur.
És més, amb aquesta renovació de l'Acord Estratègic estan reconstruint la confiança, un factor econòmic i social tan intangible, com a imprescindible per afrontar amb èxit la superació de qualsevol entrebanc.
Confiança en nosaltres mateixos. Confiança en que els problemes es superaran, com sempre, treballant a curt però amb la perspectiva del llarg termini. Tocant de peus de a terra, sense renunciar a somiar, i construir, un futur millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada