Pàgines

dimecres, 23 de juliol del 2008

Escalfada



El que ha dit Felip Puig no és fruit “d’una escalfada". Coneixent la persona, i el personatge que interpreta, que hores d’ara encara continuï obstinat en afirmar que el President Montilla destrossa el català quan parla, no és una escalfament verbal.

Quatre dies de diferència ( els que van des d'un dia abans del congrés del PSC a un dia després del mateix) són un espai de temps suficient per refredar i rectificar qualsevol excés o equivocació verbal.

I aquest ho és, en grau suprem. Perquè suposa menysprear l'esforç de moltes persones per conèixer i utilitzar el català cada vegada més i millor.

Amb els manifests que estan caient, no està l’ambient per aquest sortides de to!

Llavors, per què torna sobre el tema? Senzillament, perquè no és un escalfada. Forma part d'una freda i calculada estratègia política, que cerca directa i únicament desacreditar i erosionar el President.

CiU porta fatal que la figura de José Montilla es consolidi i creixi. Això es reflecteix, fins i tot, en les seves pròpies enquestes, i no solament ho fa superant en valoració a Artur Mas, sinó que a més ho fa entre persones que han votant la coalició. I per això han decideixo actuar així.

Si a això li afegim, la voluntat que el PSC, ha estat capaç de reflectir en el 11è congrés, per ocupar la centralitat política, a la qual ell i els seus han renunciant voluntàriament en radicalitzar el seu discurs nacionalista i continuar obsessionats a disputar-se l'espai amb ERC, llavors s'entén que vulguin erosionar al President, i en especial, entre les persones catalanoparlants, que consideren de la seva propietat.

Per ells es imprescindible que l’electorat catalanista no estableix cap relació positiva amb el PSC, mentre és dediquen a assetjar a ERC. Esperen que d’aquesta manera es mantindrà orfe de propostes sensates i constructives i els rebran amb els braços oberts quan, com un fill pròdig qualsevol, es decideixin a “baixar de la muntanya".

La escalfada verbal forma part d'aquesta estratègia dura i inhumana que no repara en les destrosses que provoca, recorda tant el DVD de Madí que ningú no dubta que sigui de la mateixa factoria.

Però potser farà falta que recordin que ni tot no val, ni tot serveix, per guanyar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Miri senyor Rañé,

Vostè pot criticar que s'hagi fet un ús polític de la qualitat del català del president però hi ha altres coses que no pot negar:

1.- El català del president és deficitari per no dir deficient.
2.- Fa 3 dècades que Josep Montilla viu a Catalunya i no ha estat fins ara que s'hi ha posat a estudiar el català.
3.- La p`rimera autoritat de Catalunya ha de donar amb la seva imatge i amb les seves actuacions exemple als seus ciutadans.

Si cal criticar alguna cosa critiquem-ho tot. No li sembla?

Josep Maria Rañé ha dit...

Sr. Anònim voldria respondre-li al seu comentar amb el següent
1. El President de la Generalitat, Jose Montilla, es el nostre màxim representat polític, no un locutor de radio o presentador de televisió. Es va presentar i va ser votat per desenvolupar una responsabilitat política.
No és normal que sigui avaluat per la seva pràctica política i no per un element de caràcter personal? Estem parlant de política, per això em queixo. La critica política l’accepto, encara que no la comparteixi.
2. Crec que hi ha coses que no es poden negar:
a. Quie com el President Montilla ha reconegut el seu nivell de català es millorable. Però això no desdiu el seu nivell de catalanisme.
b. Que esta treballant per aconseguir millorar-lo i sense apassionaments s’hauria de reconèixer que progressa adequadament. Aquest no es un exemple positiu per a milers de persones?
c. Que el President Montilla no ha començat ara, a esforçar-se en conèixer, millorar i utilitzar el català. Des de que va arribar a Ctalunya que ho fa.