Coherència i participació

Gràcies Marcelino Iglesias!
És la primera expressió que m’ha sortit, quan li sentit dir, en menys de 10 segons però amb tota claredat i seny, que estava d’acord amb la solució que s'està donant al problema de la sequera que pateix l'area de Barcelona, perque:

“L’aigua que arribarà a l’àrea de Barcelona no és un transvasament nou, forma part de l'autoritzat a l’any 1981.
No hi ha noves extraccions del cabdal del Ebre.
Es la solució per atendre una emergència.
Es temporal, fins que entrin en marxa la solució definitiva que defensen per les zones àrides del Mediterrani, la dessalació del aigua del mar”

En aquest 10 segons, també m’han vingut al cap l’actitud d’aquells que:
“Com CiU, diuen que la canonada la van proposar ells quan estaven al Govern, però ni la van construir, aleshores, ni no li donen suport, ara que estan a l’oposició.”
“Com ERC, que en nom de la coherència anirà a una manifestació en contra d’una mesura, que li donen suport des del govern”
“Com ICV-EUiA, que en nom del foment de la confiança en la política i els politics defensa desmuntar una part de la canonada, quan la temporalitat i finalitat està fixada per una llei i pel govern del que formen part”

Gràcies Marcelino Iglesias, perquè amb la teva posició ens ajudes a continuar fen allò que la gent necessita i vol. Que es resolguin els problemes entenent-los, atenent-los i construint al mateix temps el futur que els hi permeti progressar.

Al socialisme català mai li ha fet por dir i fer el que toca, però de vegades quan s’està envoltat de tanta “coherència i participació” que serveix per despistar a propis i estranys, trobar-ne una veu amiga que expressi amb tanta claredat les raons per les que farem aquesta canonada, reconforta.

Preparació

Preparem-nos per a la que ens caurà al damunt. No em refereixo a la esperada pluja, sinó a la tensió política, que voldrà generar el PP.

Amb la que han muntat per la canonada que garantiran l'aigua de boca per a més de 5 milions de persones a Catalunya, què no muntaran quan s'iniciï la negociació sobre el finançament autonòmic?

De nou, hem hagut de sentir-nos dir que el Govern d'Espanya discrimina a altres regions quan atén una necessitat ineludible dels ciutadans de Catalunya, en aquest cas l'aigua, perquè no els dóna el mateix tracte. Tant se'ls hi fa que s'hagin fet coses similars (Murcia o Balears) davant de problemes hídrics similars, l'important fer-se l’ofès.

El derogat Pla Hidrològic Nacional (PHN) i el que ara es farà no tenen res veure. El primer era una acció estructural i permanent i la canonada és una actuació conjuntural que busca assegurar, fins a maig del 2009 i en cas de necessitat, la superació dels efectes de sequera.

Allò que, ara, és estructural són les tres dessalinitzadoras, que al final aportaran 180 Hm3/any, substituint amb això els 190 Hm3 que volien endur-se des del Ebre fins Barcelona.

Certament, en el futur, la canonada s'aprofitarà per distribuir, cap a Tarragona o Barcelona, l'aigua de la dessalinitzadora de Cunit. Per aquesta raó, ni es llençant els diners, ni s’ha de desmuntar.

El discurs dels Presidents del PP, que governen a València i Murcia, que confon el PHN i la canonada no parteix de la desinformació, en té d'altres raons, vol reivindicar el PHN, atacar als governs d'Espanya i Catalunya i, de passada, "preparar el terreny per a la negociació" del finançament autonòmic.

Per això, resulta preocupant el curt de mires polítiques que n’és CiU. Amb el seu "tacticisme" enforteix aquestes posicions. Amb la seva obsessió per excusar-se la seva anterior acceptació al PHN, es nega a donar suport les solucions a la sequera i, a més a més, és suma al discurs que afavoreix la confrontació territorial.

Si en un tema com aquest, actua així, posant el interessos de partit per davant del país, i dóna una freda resposta a l'oferiment del Govern per caminar junts en el procés de negociació del finançament.

Aleshores, més val que ens anem preparant.

Solucionar la sequera

Per fi, ja hi ha una solució per als efectes de la sequera.

El Govern de Catalunya fa temps que està construint la solució definitiva, per a quan les pluges fallen. Fomenta l'estalvi, la reutilització i l'ús racional de l'aigua, aprofita els recursos naturals (rius i aqüífers), construeix les dessalinitzadoras del Prat, La Tordera i Cunit-Cubelles i connecta les xarxes, perquè cap conca no pateixi els efectes de la sequera.

No obstant, mentre això arribava ja havia proposat mesures d'urgència, com el recurs puntual i temporal al Segre. Aquesta no ha estat necessària.

El diàleg i l’acord amb el Govern d'Espanya ha fet possible aprofitar una altra de les opcions que havia estudiat. L'oferiment per construir per la zona d'influència de l'Autopista AP-7 la canalització que transporti els 40 Hm3 que no utilitza Tarragona, dels 120 Hm3 que es compren als regants del Ebre, permet fer arribar l'aigua que es necessita en temps i quantitat. Aquesta opció es fa possible perquè no s’han d'expropiar els terrenys, doncs en que al seu dia ja ho va fer l'Estat, i aleshores el temps de realització es retalla des dels 21 mesos previstos inicialment als 6 mesos, de la nova previsió.

Ja hi ha solució per a la sequera que pateixen els 5,5 milions de persones que viuen a les conques del Ter i del Llobregat. Però CiU no li dona suport, la condiciona a faraònic projecte del transvasament del Roine.

Vol això dir que CiU, després de 23 anys de governar Catalunya, és incapaç d'entendre com s'ha d'afrontar una emergència? No, el que significa és que no vol mullar-se.

Artur Mas sap que establir un condicionant a llarg termini, com ara fer-ne el transvasament d’aigua del Roine, per donar el seu suport a la solució a curt, no és una solució, però la utilitza com a maniobra de distracció.

Creu que evitar la coincidència amb el Govern, li permetrà continuar amb la seva estratègia de defensar, en cada part del territori, allò que s’imagina que la gent vol sentir, a Tarragona que el Ebre no es toca, a Lleida el Segre i a Girona el Ter.

Pensa que la gent no s’adonarà que ha estat el Govern de Catalunya, amb el President Montilla al capdavant, qui l’hi ha resolt el problema de manca d’aigua.

Malbaratar una altra oportunitat per comprometre's i optar per fer-ne partidisme amb les necessitats dels ciutadans, no ha estat mai una forma de liderar la construcció d’una alternativa, i molt menys un país. Ja s’ho faran!

Emergència

L'urgent és afrontar l'emergència hídrica.

Vivim la sequera més important dels últims 60 anys. Fins que funcioni la dessaladora del Prat podem entrar en una greu situació de desproveïment, si no plou. Per això, resulta urgent sumar a les mesures que ja s'han pres, totes les necessàries per evitar-la.

Avui doncs l'urgent i l'important coincideixen.

En aquest tema no hi ha UNA solució, sinó solucions. Per això, totes les propostes s'han de dirigir a aconseguir que a les conques del Ter i del Llobregat, on hi viuen 5’5 milions de persones, hi hagi aigua en quantitat suficient, en el temps adequat i a un cost econòmic, social i mediambiental acceptable.

El que se situï fora de terminis, no serveix i les propostes que no aportin el cabal necessari, tampoc, o, en tot cas, no poden ser excloents de d'altres, fins que s'assoleixi l'objectiu total.

Per això resulta estrany, veure com Artur Mas va condicionar el seu suport a les mesures d'urgència plantejades pel President Montilla a l'acceptació de la seva opció al transvasament del Roine, de la qual tant van parlar, però mai no van fer.

De moment, la seva "solució" arribaria tard. Comptat pel cap baix entre 7 ó 10 anys. I les solucions són per a ja!

Però és que, a més a més, té problemes, com per exemple, la contaminació del riu, les necessitats de respectar el parc natural que travessaria, la preferència de subministrament a les zones franceses, amb problemes d'aigua, per on passaria i l'extensió dels regadius que es projectes per elles. En una paraula, en cas de fer-ho, ens hauríem de posar a la cua de l’aigua.

La grandesa i generositat de les forces polítiques, tant les del govern com les de l'oposició, s'expressa apropant l'espatlla per afrontar l'emergència i renunciant als rèdits electorals a curt.

Ni els projectes a llarg, ni els vets a propostes sense proposar solucions factibles, poden ser les excuses per no comprometre's en la solució de l’emergència, perquè ningú entendrà que es faci electoralisme amb les seves necessitats bàsiques.

Incendiant les passions amb l’aigua

L'aigua és incolora, inodora i insípida, però la seva propietat més destacable és la d'incendiar passions. Faríem bé si ningú les alimentes. Al llarg de la història, l’aigua ha estat, i encara és, l'origen de moltes confrontacions i guerres, a tot el món, i també aquí.

Malgrat que cobrir les necessitats bàsiques, l'aigua de boca, no sol és una obligació bíblica - donar de beure a l'assedegat - sinó un dret social i per extensió, polític, en nomenar la possibilitat que falti, o sigui racionada, tot es tensa, la irracionalitat creix i l'egoisme i la insolidaritat s’incrementen, tant entre els que la tenen, com els que no.

Avui, les reserves hídriques estan gairebé al mínim.

L'avenç de la dita “nova cultura de l'aigua”, basada en altres factors en l'estalvi i la reutilització, és útil, alhora que insuficient. No pot compensar la falta de pluges, però serveix per allunyar el moment de les restriccions.

Per això, totes les obres són necessàries. Les conjunturals i les estructurals. Les grans i les petites. Les noves infraestructures de transport en alta, la interconnexió de les xarxes de subministrament i la recuperació de pous i canals. La contraposició, entre unes i altres, que fa CiU es equivocada, per falsa. No hi ha una solució, hi ha solucions. El transvasament del Roine, per ser-ne una solució ja tindria que estar fet, o fent-se. Però com els que, ara, l’exigeixen no el van fer, ni el van programar, no arribaria a temps. Però el que és més important, en cap cas seria LA solució.

Si, com sembla previsible, continua la sequera totes les obres efectuades i programades pel Govern seran imprescindibles, fins que el funcionament de les tres dessaladores (Tordera ampliada, El Prat i Cunit) garanteixin el subministrament el proper any. Aquestes són les obres estructurals que ja s’estan fent. Malgrat que no arribaran a temps.

Per això, també fan falta les actuacions urgents i temporals. Com la portada d'aigua en vaixell des de la dessaladora d'Almeria, amb poc rebuig social, o com la captació puntual d'aigua del Segre, aquesta sí amb polèmica inclosa.

Mes enllà de la terminologia concreta de si és un transvasament, o no, el fonamental és que aquesta actuació es planteja com urgent i temporal. En aquest context, defensa CiU que, en cas de necessitat, se li negui l’aigua de boca a l’àrea metropolitana perquè s’ha captat del Segre? Si el transport de l’aigua captada del Segre es fes amb camions cisternes seria un transvasament?

La sequera no necessita un diluvi de desqualificacions, sinó d’una distribució racional i equilibrada d’un recurs escàs. El Govern ha d’aportar solucions i informació, i les aporta. Si convé donar més informació que la doni, si convé donar més seguretats que les doni.

Potser CiU, torni a pensar que contribuint al increment de tensions socials i territorials al voltant de l’aigua liderarà als “catalans emprenyats”. Aquells que el dia 9 de Març li van girar l’ esquena.

Crec que el més provable és que si no exerceix la responsabilitat, substituint la demagògia i el revengisme, per la pedagogia política també entre els seus, tornarà a fer visible la seva impotència i incapacitat per ser una alternativa política.

A tothom ens convé evitar la confrontació territorial (agro-ciutat) i ajudar a refredar les passions.