Pàgines

dimecres, 4 de març de 2009

Faci-m'ho com jo vull


Amb una mica més de maduresa i humilitat, per part seva, ens aniria millor, a tothom .

Haver causat molts dels problemes econòmics que vivim no sembla que sigui suficient per assumir-ne la responsabilitat sobre allò que s’ha fet. Més aviat al contrari!

Aquells que més mal han causat pel seu excés d'avarícia i exposició a riscos irracionals o per la seva falta d'escrúpols i responsabilitat són precisament els que més vociferen i exigeixen. Igual que els nens malcriats.

Ens trobem amb sectors financers que havent conduit el sistema bancari fins el llindar del penya-segat, ara exigeixen que els rescatem, que els donem diners públics, però sense control ni participació, refugiant-se en la pelegrina excusa que el sector públic és ineficient. I que això ho diguin els campions de la ineficiència, sense ruboritzar-se.

O veiem com consultors empresarials que van ser incapaces d'advertir els seus clients sobre pràctiques incorrectes o inadequades, ara clamen perquè es modifiquin sense acord les regles del joc: abaratint l'acomiadament improcedent o pretenen que no s’hagin de demostrar a l'administració o les persones afectades les causes per les quals perdran la seva feina. A més fan aquesta exigència en nom de la creació d’ocupació que ells han posat en perill.

Tot abans que reconèixer els seus errors i exigint que els l'arreglem com ells volen, que no és necessàriament com es necessita.

A tothom ens agrada que ens tractin com nens, que ens cuidin, que ens mimin, que ens protegeixin, que ens perdonin les entremaliadures i que els majors paguin els desperfectes que causem. Però amb actituds infantils, no superarem els problemes.

No només necessitem actuar com persones adultes, és a dir assumint amb humilitat les conseqüències dels nostres actes, sinó que s’ha de reflexionar sobre els errors comesos, determinar on volem anar, proposar-ne les actuacions urgents i les correccions a mig i llarg termini.

Aquesta ha d’esser la pauta de comportament que ha de prosperar. No aprofitarem per rectificar els errors si ens deixem portar per les impaciències i les impertinències d’aquells que ara, com abans, defensen que només hi ha pensament únic i correcte, el seu.

Si ens dediquem a atendre els seus “Faci-m'ho com jo vull”, deixarem de fer-ne el que s’ha de fer i a més continuarem malcriant-los.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Encertadíssima reflexió.

Xavier Sabaté