Pàgines

divendres, 31 d’octubre del 2008

Les banyades de la crisi


Ja sentim com les seves astes amenacen amb penetrar a les nostres carns, són els cops de banya de la crisi.
La crisi financera s'està traslladant a l'economia real i se'ns fa patent. En una setmana coneixerem dos resultats estadístics negatius sobre l'evolució de l'ocupació i l'atur, l'EPA i el resultat mensual del registre de persones a l'atur.
La seva gravetat no ha de bloquejar-nos, ni en ha d’impedir llegir-los amb més deteniment. Torejar les crisis i evitar les seves banyades exigirà als dirigents temprança, rigor i serenitat i no pànic o aventurisme irresponsable. Només així podrem detectar que dins d’aquestes dades també hi ha altres missatges.
Valgui com a exemple, pel que fa a l’evolució de l’ocupació i l’atur, ressaltar que en els últims trimestres s'ha destruït ocupació jove i masculina, però creix l'ocupació femenina i que això fa que per primera vegada l'atur femení sigui inferior al dels homes. És una situació nova, sense precedents, que val la pena incorporar a la reflexió.
El mateix succeeix amb altres factors (tecnològics, financers, comercials, etc..) que estan darrera de la crisi. Només detectant que és el que convé canviar del que s’està fent ara i que convé recuperar de pràctiques anteriors podrem retallar el temps de resposta i incrementar l’eficàcia de la mateixa.
L'actitud davant la crisi és tan important com les mesures per afrontar-la. Per això “l’adanaisme” que practiquen alguns, fent com si tot fos nou i fos la primera vegada que succeeix, no és la millor actitud que es pot tenir. Serà difícil que les mateixes actituds que l'han provocat serveixin per resoldre-la.
Aquesta crisi ha estat possible per l'apogeu d'uns valors on la demora entre l'esforç i la recompensa, la responsabilització de les accions o la prudència davant el risc eren desdenyats i valorats com una pèrdua d'oportunitats
, amb el seu abandó s’ha renunciat o dificultat la construcció d’una economia generadora de riquesa i una societat amb un repartiment just de la mateixa, on l’egoisme individual estigui sotmès a l’afany del progrés col·lectiu.
No és d'estranyar que sigui certa aquesta història per la qual una gran entitat financera catalana ha retardat la prejubilació d'un de seus alts directius, perquè volen retenir la seva experiència i capacitat de relativitzar-la sense menysprear-la, doncs ja va viure crisis anteriors, i els directius reclutats i formats durant els 14 anys de bonança econòmica, no.
Al cap i a la fi d'aquesta crisi, i de les que vindran, com sempre es sortirà treballant, però també si es recuperen els valors que s'han menyspreat, perquè això suposarà tallar l'arrel del problema.