Fan bé

Fa bé CiU quan retira el seu ultimàtum del 30 de setembre com a data final per determinar els mínims que el Govern pot acordar en la negociació del finançament.
Fa bé el Govern, oferint-li un pont de plata a CiU en la seva marxa enrere. Quan es busca un acord amb un altre, no una victòria sobre l'altre, és convenient no arraconar-lo, ni humiliar-lo. En suma, cal oferir-li la possibilitat que pugui presentar-se davant dels seus dignament.
Van fer bé, Govern i CiU, la setmana passada al donar-se un temps i un entorn, com el de les conclusions del debat en el Parlament sobre política general (inici formal del curs polític), per mirar d’assolir una posició conjunta que reforci els negociadors catalans en la negociació.
Està clar que el Govern no va acceptar l'estratègia de negociar a cop d'ultimàtum, aquí i allà. No perquè fos la proposta de CiU, sinó perquè era incorrecta. Amb aquests plantejaments tan rígids i altisonants, "encara que donin bé a la Tele", només s'aconsegueixen desacords o cessions.
El President Montilla fa bé buscant un bon acord de finançament i no una foto. Per això, en lloc d'amenaçar amb trencar la unitat, treballa per refer-la. Llima tensions en lloc de provocar-les. Això sí, tot això ho fa des de la fermesa dels seus plantejaments. La "marca de la casa" s'aplica: eficàcia i prudència abans que efectisme i radicalisme.
La situació no és fàcil, si Artur Mas segueix fent prevaldre els seus interessos partidaris als del país, com sembla que així ho vol el pinyol que l’envolta, i bloqueja un possible acord, produirà frustració i desassossec, aquí, entre aquells que esperen que el finançament serveixi per millora els serveis públics que reben i més en temps de crisi.
Alhora que potenciarà la incomprensió i la malfiança, allà, que no entendran el missatge que això suposa, amb tot això només aconseguirà afavorir la incomprensió i encoratjar, un altre cop, l'aparició de la catalanofòbia, a la que no seran aliens aquells mateixos que la van propagar quan es debatia l’Estatut, ara fa 3 anys.
Esperem que continuïn fent-ho bé i que en el debat parlamentari no prevalgui l'ànsia fotogràfica sobre el interès col·lectiu i s'aconsegueixin les bases d'un bon acord, que sigui possible allà.

Ni ho pensis

No s'entén què pretén Artur Mas amb la seva proposta de pactar una posició de mínims entre les forces catalanes, ajudar o entorpir la negociació del finançament?

Encara que es juramentessin perquè l'altra part no ho sàpigues, s’acabaria sabent, i sinó mireu la filtració del document de treball fet amb la Conselleria d'en Castells.

Només hi ha solució perquè això no succeeixi, cal fer el que aconsella Manuela de Madre per evitar les filtracions: " Si una cosa no vols que se sàpiga, ni la pensis! " I molt menys, la posis per escrit.

On van ensenyar a negociar a Artur Mas? Fins i tot el pitjor negociador sap que si, abans de començar, anuncies la teva postura mínima, automàticament, aquesta es transforma en la màxima de l'altre. I a partir d'aquest moment , a l’altre només li queda esperar que baixis.

No poden ser tan mals negociadors! Encara que veient els resultats dallò que va negociar amb el PP, quan governava, tampoc no s'ha de descartar aquesta hipòtesi.

Amb l'estratègia de CiU, disenyada per guanyar protagonisme ells, la negociació del finançament es bloqueja, doncs deixa sense capacitat de maniobra als dos governs que negocien.

El Govern de Catalunya no pot moure's, i menys a la baixa, perquè en el supòsit que ho tingues que fer per assolir un acord seria acusat de trencar l'acord, trair Catalunya, malvendre’ns l’Estatut i, si s’escau, de la mort de "Manolete".

Per la seva banda el Govern d'Espanya no pot acceptar-ho perquè a la resta d'Espanya l’oposició, el PP, els hi diria que han cedit a l’ultimàtum de Catalunya, en detriment de la resta. Son conscient que estan fent una pinça amb el PP que bloqueja en un dels punts de l’Estatut va atacar de forma mes brutal?

Llavors, quin és el seu benefici i objectiu amb aquest plantejament? Presentar-se com l'únic defensor de Catalunya. Si hi ha acord, és perquè o ha cedit Zapatero o el tripartit s’ha baixat el pantalons i si no hi ha acord és perquè Zapatero i el socialistes no respecten ni a Catalunya ni a l’Estatut.

Però on queden els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya? Els interessos de aquelles personen que necessiten un millor finançament per a la Generalitat per que així els pugui prestar els serveis que necessiten.

Deixeu-nos de romanços, el que ara toca és fer-li cas al President Montilla. Deixar-se de declaracions i passar a la negociació. Una negociació eficaç, prudent, discreta i tranquil·la, asserena però ferma (com és ell), que busqui un únic objectiu: aplicar el finançament previst en l'Estatut i on totes les forces catalanes han de renunciar als seus interessos partidaris, en benefici del conjunt.

CiU ha d'entendre que no té el monopoli de la defensa dels interessos de les persones que viuen a Catalunya (perquè no se'l van donar les urnes) però pot tenir un paper important però dintre del conjunt, com li reconeix i ofereix el President, enutjant així a Alfonso Guerra.