En aquests els últims anys de bonança econòmica han crescut amb tanta moderació i s'han ajustat tant a l'alça dels preus que, fins i tot, el salari mig ha descendit, doncs la gran quantitat d'ocupacions que s'han creat tenien retribucions inferiors a ella.
Malgrat això, la nostra economia no ha millorat la seva productivitat.
Constitueix un error social i econòmic buscar en la congelació dels salaris la sortida a la situació, ja que no són un dels factors desencadenants.
Un error social perquè l'empobriment relatiu de les persones que viuen del seu treball i que no s'han beneficiat del creixement econòmic pot produir una reactivació de la conflictivitat social, ja de per si previsible davant del increment de crisis empresarials.
I un error econòmic perquè, de nou, s'orienta la sortida cap a un model de competitivitat que és caduc, el que es basa exclusivament en els baixos costos laborals. Si els preus industrials creixen un 10% a causa del impacte de la factura energètica o el preu dels diners son un obstacle per a la posta en marxa de processos i reformes productives o si el valor de l'euro dificulta les nostres exportacions, la solució cal buscar-la en l'eficiència energètica o en la millora de la productivitat i no en la congelació salarial.
Aquestes opcions que semblen fàcilment adoptables a curt, suposen una trampa a mitjà i a llarg termini perquè agreugen els problemes i ajornen les solucions duradores.
El plantejament del Ministre de Treball és una reflexió equilibrada i intel·ligent sobre com reconstruir el nostre teixit econòmic amb bases més sòlides i molt més si es fa amb dialeg i pactes assumibles per les parts.
Per això seria bo que agents econòmics i socials l'escoltessin i fessin seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada