Pàgines

dimecres, 25 de juny del 2008

Semàntica


Millor, molt millor, la seu del Consell Econòmic i Social - organisme consultiu compost per representants d'empresaris, treballadors, agricultors i pescadors - que la Borsa, perquè el President del Govern presenti el seu informe econòmic anual.

De nou, la semàntica de la que ha fet gal·la li ha permès obviar la paraula crisi.

Si aquesta negativa fos l'expressió de la negació o el desconeixement de la situació que estan patint moltes famílies i empreses, seria preocupant, però no ho és.

Conèixer i reconèixer la realitat és la primera condició per canviar-la. I sincerament, jo crec que el Govern la coneix.

Per això considero que amb la resistència a qualificar-la de crisi no busca negar-la. El que tracta és d'evitar que s'identifiqui la situació econòmica actual amb situacions anteriors. Amb això cerca no caure en l'error de confondre símptomes semblants amb situacions ja viscudes o conegudes.

Només aquells, com el PP, que volen legitimar, ara, mesures socials de caràcter brutal (congelacions salarials, retalls de les prestacions socials, cops de decret) com aquelles que van fer quan governaven, estan jugant a identificar aquesta situació amb l'anterior. Fan servir el mateix nom per a coses diferents.

Afortunadament, la situació actual té poc que veure amb les crisis dels anys 80, 1993 o 2002. Ni l'ocupació (la major de la història i que encara contínua creixent), ni l'atur (en el nivell més baix en anys, malgrat també creix), ni la fortalesa dels comptes públics (amb superàvit i baix endeutament), ni el creixement econòmic, cap dels paràmetres ens remunten a aquelles circumstàncies.

Ara la situació és millor i estem més ben preparats, encara que tot això no ens eximeix de lliurar el combat contra els greus problemes econòmics existents.

No obstant, la semàntica s'ha transformat en un problema per al Govern. No se’n surt. La seva utilització està desviant el debat. En lloc de centrar la discussió sobre el tipus de crisi econòmica i les seves possibles solucions, es discuteix sobre el nom i no sobre la cosa i, per extensió, permet que es llencin ombres de dubte sobre si el Govern és conscient, o no, del canvi de cicle econòmic.

I això malgrat haver adoptat tres paquets de mesures!

Sincerament, crec que ha d'abandonar la semàntica, anar al gra i parlar de les solucions que ha proposat, que és el que la gent entén i vol.