No és casualitat, és el mateix.
La Comissió Europea ha proposat al Parlament Europeu aprovar una directiva molt restrictiva per regular el procés immigratori a Europa, alhora, que la comunitat internacional, reunida en la FAO, fracassava en el seu intent d'oferir sortides i esperances als gairebé mil milions de persones amenaçades per la gana.
Aquesta coincidència en el temps no és fruit de la casualitat, sinó de la mateixa causa.
La pujada dels preus de productes alimentaris bàsics (cereals, blat o llet) respon a factors de diferent signe. Un, clarament positiu, com és que milions de persones, en països en vies de desenvolupament i altament poblats, mengin més o més vegades al dia, i altres, de signe contrari, derivats que la seva producció és escassa, es deriva cap a usos energètics o s'hi especula.
La cimera de la FAO, no ha estat capaç d'articular els recursos econòmics del primer món, per incrementar ni la producció, ni la productivitat agrícoles dels països en risc de patir fams.
Tampoc no s'han revisat les polítiques proteccionistes dirigides a protegir el nostre sector agrícola i que els dificulten la venda dels seus productes aquí.
Sí no els ajudem que produeixin més i millor, si els dificultem que ens ens venguin els seus productes i si veuen la seva vida amenaçada per la gana, algú s'estranya que vulguin venir, fins i tot jugant-se-la?
Com els països desenvolupats no som capaços d'ajudar-los que ells solucionin els seus problemes, aleshores volem tancar les fronteres perquè no vinguin, amb lleis.
La solució està en la cooperació, en ajudar-los a desenvolupar i millorar la seva agricultura, perquè tinguin de menjar i amb què comerciar i que l'especulació no resulti rendible.
L'altre, no serveix, perquè és més del mateix.
La Comissió Europea ha proposat al Parlament Europeu aprovar una directiva molt restrictiva per regular el procés immigratori a Europa, alhora, que la comunitat internacional, reunida en la FAO, fracassava en el seu intent d'oferir sortides i esperances als gairebé mil milions de persones amenaçades per la gana.
Aquesta coincidència en el temps no és fruit de la casualitat, sinó de la mateixa causa.
La pujada dels preus de productes alimentaris bàsics (cereals, blat o llet) respon a factors de diferent signe. Un, clarament positiu, com és que milions de persones, en països en vies de desenvolupament i altament poblats, mengin més o més vegades al dia, i altres, de signe contrari, derivats que la seva producció és escassa, es deriva cap a usos energètics o s'hi especula.
La cimera de la FAO, no ha estat capaç d'articular els recursos econòmics del primer món, per incrementar ni la producció, ni la productivitat agrícoles dels països en risc de patir fams.
Tampoc no s'han revisat les polítiques proteccionistes dirigides a protegir el nostre sector agrícola i que els dificulten la venda dels seus productes aquí.
Sí no els ajudem que produeixin més i millor, si els dificultem que ens ens venguin els seus productes i si veuen la seva vida amenaçada per la gana, algú s'estranya que vulguin venir, fins i tot jugant-se-la?
Com els països desenvolupats no som capaços d'ajudar-los que ells solucionin els seus problemes, aleshores volem tancar les fronteres perquè no vinguin, amb lleis.
La solució està en la cooperació, en ajudar-los a desenvolupar i millorar la seva agricultura, perquè tinguin de menjar i amb què comerciar i que l'especulació no resulti rendible.
L'altre, no serveix, perquè és més del mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada