Alhora, finançament i desacceleració

No sol és possible, sinó necessari. Cal afrontar la desacceleració econòmica i el nou finançament autonòmic, alhora.

Per reactivar l'economia s’ha de:
- reorientar la construcció d'habitatge cap a la protecció oficial, que per preu i ubicació respon a la demanda no coberta;
- incrementar la rehabilitació, en especial en els barris més degradats; accelerar la licitació d'infraestructures de tot tipus (viàries, ferroviàries, hidràuliques o energètiques), que encara que generen menys ocupació, per euro invertit, creen una millor base per fonamentar el creixement;
- fomentar la inversió en I+D a les universitats i la seva aplicació en les empreses;
- desenvolupar polítiques actives i personalitzades d'ocupació per facilitar el canvi des de la construcció a altres sectors;
- millorar la formació, en especial la professional, per acompanyar el canvi de model productiu;
- incrementar els serveis de valor afegit a les empreses i les persones.

Avui, la Generalitat de Catalunya, què també és Estat, és qui té les competències i l'obligació de desenvolupar aquestes polítiques anticícliques, que són imprescindibles per afrontar la desacceleració econòmica que patim.

Quan el President Montilla ha discrepat de Felipe Gonzalez i altres líders socialistes que contraposaven una a l'altra, no sol defensava a les persones que viuen a Catalunya, sinó sobretot a les que més ho necessiten.

Ho feia sabent que millorar el finançament no està renyit amb exercir la solidaritat, doncs aportar més no implica haver de rebre menys.

Així és el sistema de finançament que preveu l'Estatut. Un sistema que ens ha d'atorgar capacitat financera, normativa i de gestió suficient, per fer front a la inversió i els serveis necessaris per reactivar l'econòmica i atendre les persones, aquí. Però també és un sistema que ens ha de permetre exercir la solidaritat amb els altres espanyols.

Per això, es pot fer , i s’ha de fer, alhora.