La crueltat dels mercats

Se sabia: els mercats no tenen cor! Però el de Grècia, ratlla la crueltat i el sadisme.

Els mercats de capitals i algunes de les seves entitats més significatives com Goldman Sacks - maliciosament traduït com el "home dels sacs d'or" - a canvi de suculents beneficis, van col·laborar amb l'anterior govern conservador en la generació i ocultació d'una difícil situació financera del país. No és d'estranyar, les seves pràctiques li han suposat una demanda per estafa, ja que enganyava als seus clients "col·locant-los" bons escombraries, que els produirien pèrdues, mentre es "folrava" invertint aquests diners en operacions bones.

Just quan el nou govern socialista, va posar sobre la taula la gravetat de la situació heretada i planteja un ajust dur, però assumible, per recompondre-la, els mercats es van acarnissar amb el país hel·lènic "negant-li el pa i la sal".

Aquells, que Ramon Jauregui ha qualificat encertadament de "sangoneres", han especulat contra el seu deute sobirà. I ho han aconseguit. Els bons grecs, han necessitat, compensar la pèrdua de confiança que ells mateixos transmetien i encoratjaven amb un gran encariment de l'interès que haurà de pagar pels diners que li prestessin.

Això significarà destinar més recursos econòmics per fer front al deute públic i dissortadament menys per atendre les polítiques dirigides al foment de l'activitat econòmica i la protecció social.

La Unió Europea ha estat excessivament lenta en respondre. Alguns països i dirigents han tractat el tema com si aquest fos un problema exclusivament nacional. La tornada als mateixos i equivocats principis liberals i no intervencionistes pels que l'anterior president nord-americà, George Bush, va deixar caure Lehman Brothers, desfermant la crisi financera que encara patim, han agreujat el cas grec i debilitat tota la zona euro.

Les egoistes visions nacionals o els interessos electorals d'Angela Merkel, expliquen, però no justifiquen, tanta miopia política, econòmica i social, perquè finalment les conseqüències s'han traslladat a tota la UE.

Aquests mercats i mercaders que no van tenir cap inconvenient a exigir milionaris rescats públics per als seus negocis privats, ara clamen per la reducció de l'excessiu creixement del dèficit i el consegüent endeutament públic produït, en gran manera, per: les ajudes directes que han hagut de fer al sector financer, el descens dels ingressos, fruit de la crisi econòmica que han generat, i l'increment de la despesa pública per a desenvolupar actuacions anticícliques que la compensin. I utilitzen aquest "mantra" per reclamar que els governs imposin més i més sacrificis als ciutadans (retallades sobre salaris, pensions, protecció social).

La seva dràstica i cruel recepta fa dubtar a prestigiosos economistes sobre la seva utilitat, ja que podria produir una recessió tan greu que impedirà retornar el prestat, obrint una espiral molt perillosa.

Tot i això, continuen exigint-la.

Per què? Perquè en el fons el que s'està discutint no és quina és la solució tècnicament correcta des del punt de vista econòmic. El que està en joc és saber qui controlarà , a partir d'ara, els mercats. Si seran els interessos dels mercaders o els de la ciutadania mitjançant la direcció i control de les normes que imposen els poders públics democràtics.

Europa i el G-20 han de reaccionar i embridar la crueltat dels mercats! Abans que l'aplicació de les seves receptes ens matin a tots.