El mapa polític català no es mou, o almenys això el que semblaria desprendre's de les enquestes que públiques o privades.
En l'equador de la legislatura continua l'equilibri entre les dues de tendències majoritàries, les de centredreta i la de les esquerres catalanes, que ha caracteritzat les tres últimes legislatures. I que han liderat CiU i el PSC, respectivament.
El immobilisme d'aquest mapa polític no és el resultat de la falta d'activitat. És el resultant d'una similitud entre les forces contraposades, que encara no ha decantat la balança amb claredat cap a una opció.
En aquest moments les dificultats a superar són més que evidents, tant en el polític, amb la negociació del sistema de finançament, com en l'econòmic i social, amb la crisi i les seves conseqüències.
Sens dubte, aquests són els temes fonamentals, junt amb la sentència que acabi emetent el Tribunal Constitucional en relació amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que condicionaran la segona part de la legislatura. La forma com els abordin i condueixin govern i oposició decantaran la balança de la pròxima confrontació electoral.
I allà és on les enquestes i l'observació de la realitat reflecteixen diferències substancials entre uns i d'altres.
D'una banda, el President Montilla apareix com molt consolidat. Va prometre i es va comprometre a donar estabilitat al Govern i a governar amb serietat, rigor i atenció cap a les persones, i ho ha aconseguit.
Dos anys al capdavant de l'executiu català li han reportat prestigi i confiança entre la gent i els sectors socials i econòmics del país, perquè l'han vist com a un president que no amaga, ni s'amaga dels problemes, que dóna la cara, que de forma incansable i serena busca solucions.
I davant ell, un líder de l'oposició al que els seus col·laboradors més pròxims, el seu pinyol, l'empenyen contínuament a radicalitzar més el seu discurs.
L'estratègia d'intentar treure rendiment polític dels problemes econòmics, en lloc de proposar solucions o oposar-se a l'oferta de donar suport a una resposta d’unitat civil si l'Estatut fos retallat dràsticament, i situar-se al cap davant d'un problemàtic referèndum, a part de ser un error pot deteriorar les seves expectatives. Fins i tot el President Pujol ha hagut de recordar-li-ho.
No obstant això, són lliures d'equivocar-se tan com vulguin, perquè, finalment, serà la gent i la percepció que en tinguin de l’actitud de cadascú la que decantarà la balança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada