Sortir del túnel

L'única certitud quan un es troba dins d'un túnel és que hi ha una sortida. Com a mínim n'hi ha una, aquella per la qual s'ha entrat.

Però que hi hagi UNA sortida, no significa que aquesta sigui LA sortida.

Si el símil del túnel l'apliquem a la difícil situació econòmica en la qual ens hi trobem, fàcilment conclourem que ni retrocedir al passat - cap a la sortida coneguda -, ni resignar-nos a viure en ell són opcions acceptables socialment o econòmicament. La solució és marxar cap a endavant.

Sortir del túnel implica determinació, direcció i confiança.
- Determinació per afrontar les adversitats, avançant i no abstraient-nos en la perplexitat, la queixa estèril o la quimera impossible,
- Direcció per fixar els objectius que podem i que necessitem assolir
- Confiança en les nostres pròpies forces i capacitats.

Això va ser el que va plantejar el President Montilla, en la seva conferència amb motiu del balanç dels dos anys del seu govern.

En cap moment no va negar la gravetat de la situació. Reconèixer un problema és la primera condició per superar-lo, la segona és el treball esforçat i intel·ligent. Per això, i parafrasejant Picasso, va afirmar: "Per grans que siguin els problema, més val que sempre ens agafin treballant".

Seguint el seu peculiar estil de normalitzar l'èpic, va assumir la responsabilitat de liderar les intervencions a curt, en la seva gran majoria pal·liatives, i les opcions estratègiques que ens permetran sortir del túnel cohesionats socialment i més preparats econòmicament.

Com no és el que "s'emporta últimament", és d'agrair la seva sinceritat. Sobretot quan diu que només amb treball, tenacitat, rigor, creativitat, ambició, i unitat, sortirem del túnel. A aquesta tasca va ser a la que va cridar a la societat i a les forces socials, econòmiques, culturals i polítiques.