Un bon senyal

Bé!!!! Molt bé!!!

El Parlament Europeu ha rebutjat per majoria absoluta la perllongament de la jornada màxima a les 65 hores, que contemplava la directiva sobre el temps de treball.

Una decisió com aquesta ajuda a mantenir la confiança amb les institucions europees. I AIXÒ ÉS MOLT IMPORTANT.

Perquè, ara més que mai, ens fa falta més Europa i no menys.

Amb decisions com aquesta les seves institucions s’acosten als seus ciutadans, al que volen i al que necessiten, que la construcció d’Europa es faci sense perdre el model social i econòmic que la caracteritza.

Aquesta directiva era un torpede en la línea de flotació de la negociació col·lectiva, entesa com el mecanisme per a gestionar de forma racional el conflicte social, les diferencies d’interessos. Aquest era el major risc que suposava, doncs, permetia aplicar l’ampliació de la jornada per sobre dels convenis si individualment un treballador ho acceptava

La individualització de les condicions laborals que la impulsava era filla i extensió dels ànims liberalitzadors i desreguladors que ens han portat fins la situació de crisis financera que avui està afectant a la economia real.

Lo més curiós del tema es que tots aquest gurus del liberalisme, que no de la llibertat, que ara exigeixen intervencionisme públic per que els salvin del forat que han construït, quan es tracta de les relacions laborals no han canviat el seu discurs, segueixen defensat que la millor regulació és la que no es fa, encara que la que hagi, estigui feta per les part.

Són intervencionistes per a prohibir la llibertat col·lectiva d’acordar.

Com si fos possible que sortissin sense que hi hagi una acció acordada d’empresaris i treballadors per aplicar allò que es pacti? Algú creu que sense pacte serà possible imposar alguna mesura?
I si s’hagués dinamitat el paper i la funció de la negociació col·lectiva, com es pretenia, en nom de la llibertat individual per acceptar unes pitjors condicions laborals, qui seria capaç de generar certeses?.

Teníem un risc i l’hem superat. Molt bé, ara convé continuar treballant perquè l’Europa política continuï transformant-se en el que necessiten els seus ciutadans: una estructura política, democràtica i global, que participi en la governació d’un mon globalitzat, amb la sensibilitat social de posar l’economia al servei de les persones i no al inrevés.