Pensar amb llibertat

“Ens va permetre parlar i pensar amb llibertat”, aquesta frase em sembla perfecta per definir la democràcia i el que va suposar la seva recuperació amb la Constitució Espanyola. No és la síntesis final de la elucubració de cap reconegut pensador, filòsof o polític sinó la expressió del sentiment d’una persona, de professió: pastor d’ovelles.

És veritat, això és la democràcia, la creació d’una societat on els seus membres no tant sol tinguin dret a parlar amb llibertat, sinó, i el que és més important, a pensar amb llibertat.

Sí, no hi transposat els termes. Habitualment, hem identificat la democràcia amb la llibertat d’expressió i hem sobreentès que la nostra ment i el seu producte, el pensament, estaven a resguard d’aquells que volien controlar-ho tot, imposant-nos la seva brutal simplificació per la força de les institucions que controlaven o de les armes.

Amb la seva claredat, aquest pastor, em va fer pensar que realment la llibertat no s’assoleix fins que un no es té la sensació de poder pensar amb llibertat i que no existeix cap més limitació, que no sigui aquella - que hem d’assumir tothom- de no limitar la llibertat dels altres.

La llibertat d’expressió es pot garantir formalment, però la de pensament és molt més intima i personal, per això és molt més difícil d’assolir, consolidar i respectar. És una flor delicada que necessita d’un entorn favorable per reeixir amb tota la seva força i reactivitat. Necessita, per arrelar i créixer, un clima de respecte a les persones, a les idees i la seva pacífica defensa, i la fan malbé totes les pors, les censures i les autocensures que creixen en els entorns de pressió i opressió.

Sentir-se lliure, genera llibertat, i sentir-se limitat, la retalla. Per això des de sempre el gènere humà ha volgut superar les seves limitacions, incloses les barreres físiques que configuren l’orografia del lloc on viuen o van néixer. Les vies de comunicació físiques, per terra (viaries o ferroviàries), mar i aire són els ponts per els que circulen, alhora, les persones i les idees que porten dins d’elles. Ara, caldria afegir-li les vies telemàtiques.

Aquells que no creuen en la llibertat sempre s’han oposat a la lliure circulació de persones i idees, conscients que quan s’obre un carretera, una autopista, un ferrocarril, un tren d’alta velocitat, una ruta aérea o una connexió a la xarxa, s’obre una canonada per la que entra un aire fresc, renovador d’allò que ells voldrien tancat i estancat fins la putrefacció total.

Potser aquest pastor no era conscient, o potser sí, però amb la seva frase donava les claus per entendre que intentava matar ETA, quan assassinava al constructor Ignacio Uria. Volia matar la possibilitat de que es pensi amb llibertat!!.

No els hi deixem que es surtin amb la seva!!!