Jo cafè, tu xicoira

"Jo cafè, tu xicoira," aquesta sembla ser el posicionament de tots aquells que parlen des de fora del procés de finançament autonòmic.

Ni a CiU, ni al PP, que es van dedicar a criminalitzar l'Estatut a tot Espanya, no els hi cap al cap que sigui possible assolir un acord partint del que es buscava amb ell, recuperar l'equitat perduda i no privilegis.

Com sempre els inefables "profetes" de CiU, ja van pronosticar abans de la reunió dels presidents governs d'Espanya i Catalunya, Zapatero i Montilla, que "Montilla es plegarà als criteris del PSOE i acordarà el cafè per a tots".

Ni una!!, com diu l’acudit: “no han encertat ni una!” de les seves profecies.

· Encara no s'ha assolit un acord, tot i que s'és més a prop.
· El President ha deixat clar que la condició per assolir-lo és que es compleixi el model de finançament que preveu l'Estatut.

O el que es el mateix, que treballa, i treballarà, fins al final per assolir l’acord, no per aixecar-se. I que aquest acord de finançament ha de suposar: el càlcul dels recursos partint de la població real, més participació en els impostos que paguen els ciutadans (IVA, IRPF, etc..) i que els serveis bàsics (salut, educació i serveis socials) siguin iguals per a tots els espanyols.

El President Montilla, com no pot ser d’una altre manera pel lloc que ocupa i la responsabilitat que l’hi han conferit els ciutadans, defensa un acord just envers les persones que representa i amb les seves necessitats.

Això és compatible amb un acord que, com sempre, pot ser generalitzable a la resta de comunitats autònomes de règim comú, si aquestes ho volen. I sembla que la majoria sí ho accepten. Aquesta és la manera de fer-ne compatible la bilateralitat i la multilateralitat que tan neguitosos posa als nacionalistes espanyols i catalans, per raons contraposades.

I així veiem com el PP posar el crit en cel, encara que el mètode sigui el que van practicar quan governaven i CiU es trenca les vestidures perquè es reprodueix el que van protagonitzar durant 23 anys.

El vella cantarella del "cafè per a tots", per intentar desprestigiar el resultats de la reforma del procés de negociació del sistema de finançament autonòmic amaga la inconfessable idea del "jo cafè i la resta xicoira" (conegut succedani del cafè).

Artur Mas no pot acceptar que la resta assumeixi el que Catalunya va acordar amb l'Estat en l'Estatut, perquè llavors ja no és bo. Ell no cerca el que és bo per a Catalunya, sinó la diferència o la imposició a la resta.

I el PP tampoc perquè reconeixeria que la seva contribució a la generació d’un clima hostil a Catalunya va ser una actitud irresponsable i equivocada, i que sí existeix una altra forma d’atendre las diferents posicions.

Per aquest camí, ni es trenca Espanya, ni ens anem , se continua construint un país cada cop més federal. I aquí on els hi fa mal als seus interessos.

Per això porten tan malament que els altres presidents autonòmics es reuneixin amb Zapatero.