Tot joc té les seves regles. No es pot jugar sense elles o saltant-se-les. La crisi financera, que ens arriba des de l'altre costat de l'Atlàntic, amb la seva cruesa i duresa ens commina a no oblidar-ho mai.
Als Estats Units, la tradicional banca comercial (similar a l'europea) no està tan afectada per la situació perquè ha respectat les regles i s'ha sotmès al control i les normes de les autoritats públiques. Ha estat més transparent. Al contrari, les "modernes i innovadores" formules financeres (banca inversora o entitats hipotecàries) es cauen estrepitosament perquè han acumulat riscs excessius en la recerca de beneficis espectaculars.
No hi ha cap problema!- deien - el mercat ajustarà els excessos, els operadors s’autoregulen ells sols i els controladors privats (auditors, qualificadors de rating) ens previndran de les practiques errònies. Mentida! Els operadors han fet créixer artificial els beneficis de les entitats sota la permissivitat de la autoritats reguladores governades per persones, com Alan Greespean, que no creien en el paper que tenien que fer .
No han gestionat els riscos, els han creat. Per això ara tampoc volen assumir les conseqüències.
La coherència dels defensors de "laisser faire, laisser passer" ha saltat feta miques. Abans adjuraven del públic, ara exigeixen els seus diners per salvar els seus negocis. Abans van privatitzar els beneficis, ara socialitzen les pèrdues. I salten de joia quan l’Administració intervé i amb els impostos tapen les vies de desconfiança que han creat.
De les crisis s'aprèn, d'aquesta també. Desregular més no és la sortida. Sense regles i sense una autoritat pública no hi ha joc possible, només s'està construint la següent i més greu crisi. Regles, transparència i l'autoritat que les emeti, controli i imposi són imprescindibles per evitar que l'avarícia individual perjudiqui la majoria.
Les que hi ha s'han mostrat insuficients, perquè no han estaven fetes per governar la globalització actual o perquè les autoritats no han assumit la seva responsabilitat. Es necessiten regulacions i autoritats globals, perquè la partida és global.
Als Estats Units, la tradicional banca comercial (similar a l'europea) no està tan afectada per la situació perquè ha respectat les regles i s'ha sotmès al control i les normes de les autoritats públiques. Ha estat més transparent. Al contrari, les "modernes i innovadores" formules financeres (banca inversora o entitats hipotecàries) es cauen estrepitosament perquè han acumulat riscs excessius en la recerca de beneficis espectaculars.
No hi ha cap problema!- deien - el mercat ajustarà els excessos, els operadors s’autoregulen ells sols i els controladors privats (auditors, qualificadors de rating) ens previndran de les practiques errònies. Mentida! Els operadors han fet créixer artificial els beneficis de les entitats sota la permissivitat de la autoritats reguladores governades per persones, com Alan Greespean, que no creien en el paper que tenien que fer .
No han gestionat els riscos, els han creat. Per això ara tampoc volen assumir les conseqüències.
La coherència dels defensors de "laisser faire, laisser passer" ha saltat feta miques. Abans adjuraven del públic, ara exigeixen els seus diners per salvar els seus negocis. Abans van privatitzar els beneficis, ara socialitzen les pèrdues. I salten de joia quan l’Administració intervé i amb els impostos tapen les vies de desconfiança que han creat.
De les crisis s'aprèn, d'aquesta també. Desregular més no és la sortida. Sense regles i sense una autoritat pública no hi ha joc possible, només s'està construint la següent i més greu crisi. Regles, transparència i l'autoritat que les emeti, controli i imposi són imprescindibles per evitar que l'avarícia individual perjudiqui la majoria.
Les que hi ha s'han mostrat insuficients, perquè no han estaven fetes per governar la globalització actual o perquè les autoritats no han assumit la seva responsabilitat. Es necessiten regulacions i autoritats globals, perquè la partida és global.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada