Els amics i els bons assessors no estan per fer la pilota"

ENTREVISTA: JOSEP M. RAÑÉ

President del Consell de Treball Econòmic i Social
(publicada a El País Catalunya del dia 14 de setmbre de 2008)

"Avui no hem de reproduir les receptes d'acomiadaments massius dels 80"
La pobresa creix: "És evident que amb les accions públiques no n'hi ha hagut prou"

Els preus dels pisos concertats, l'edat mínima per exercir la prostitució, la durada de la qualificació de l'habitatge protegit, la regulació de la política industrial, l'Impost de Successions o la persistent burocràcia amb què topen les empreses són algunes qüestions en les quals el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTSC), òrgan assessor del Govern català, ha posat alguna xinesa a la sabata de les lleis promogudes per la Generalitat. L'exconseller d'Indústria Josep Maria Rañé (Sant Just Desvern, 1954) va rellevar el juny la morta Mercè Sala en la presidència de l'organisme, que reuneix empresaris, sindicats i cooperatives i del qual la Generalitat va sortir fa gairebé quatre anys per deixar de ser jutge i part.
Pregunta. Se'ls sent més perquè la Generalitat va deixar el CTESC?
Resposta. L'assessorat no ha de ser a l'òrgan assessor. La sortida del Govern català fa més independent i autònom aquest òrgan assessor. El CTESC ha de donar una opinió lleial, però també tècnica, rigorosa i fonamentada. I els seus dictàmens són de consens, donen un missatge amb valor polític, no són una suma d'opinions individuals i contradictòries.
P. Però, els fan cas?
R. Els dictàmens no són de compliment obligat. Pot ser que el Govern català no assumeixi el seu contingut en la seva totalitat, però sí li fa cas al CTESC. Les últimes dades que tenim són d'una acceptació del 62%. A un sempre li agradaria que s'ho acceptessin tot, però és un percentatge satisfactori. La clau que acceptin els dictàmens és que es construeixen sense biaix sindical o empresarial, sinó buscant el consens. Els amics i els bons assessors no li han de fer la pilota al Govern.
P. El CETSC ha criticat que no s'hagin aprofitat els anys de bonança per canviar el model econòmic català.
R. Sí. No s'ha aprofitat i hi ha raons que ho expliquen: l'accés als diners barats, el volum i marge de benefici d'activitats de poc valor afegit o la bonança econòmica que produïa la construcció van fer més tebis els esforços per reorientar l'activitat a mig i a llarg termini.
P. Fa anys que la Generalitat parla de la necessitat de canviar de model. En quin termini es pot aconseguir un tomb cap a una economia més competitiva?
R. Porta el seu temps reorientar recursos. Ara, amb la crisi, hem vist que molts diuen "quan les coses van bé, no vinguis, Govern, però vine a ajudar-nos quan tenim problemes". Els governs, més que intervenir, han de fixar unes normes que regulin el funcionament del mercat, que li donin transparència i equilibri. Volem analitzar no només el que fa el Govern català, sinó analitzar si això va en línia de canviar de model, si ens ajuda a accelerar aquest canvi o no.
P. La crisi s'aguditza i abunden els auguris de reestructuracions i retalls de plantilla. Com afrontar aquesta situació?
R. Se senten veus dient que el que va funcionar els vuitanta pot servir ara. Les receptes dels anys vuitanta, en els quals varem viure acomiadaments massius i una dura reconversió del sector industrial, de neteja a les portes de l'entrada a l'Europa comunitària, avui no podem reproduir-les. Importen les polítiques a termini més llarg. Catalunya s'ha de reorientar per competir a nous sectors, encara que és normal que el ciutadà avui demani solucions per a avui, i no per a demà passat.
P. En temps de vaques grasses, la pobresa va augmentar a Catalunya. Què ocorrerà ara?
R. La pobresa ha augmentat en relació amb el valor mig. En part, com el valor mig va pujar molt, un sector de la població en un extrem es va quedar despenjat. Però la distribució de la riquesa no ha estat socialment positiva, no s'ha produït al mateix ritme que el creixement econòmic.
P. La pobresa ha augmentat en anys d'un govern d'esquerres. Quina reflexió el mereix?
R. És evident que les accions públiques no han estat suficients per compensar les mancances que existeixen. Nosaltres no ens quedem a la foto fixa d'un increment d'un any a l'altre. Ens importa la tendència i caldrà mantenir-se vigilant.