Fa bé CiU quan retira el seu ultimàtum del 30 de setembre com a data final per determinar els mínims que el Govern pot acordar en la negociació del finançament.
Fa bé el Govern, oferint-li un pont de plata a CiU en la seva marxa enrere. Quan es busca un acord amb un altre, no una victòria sobre l'altre, és convenient no arraconar-lo, ni humiliar-lo. En suma, cal oferir-li la possibilitat que pugui presentar-se davant dels seus dignament.
Van fer bé, Govern i CiU, la setmana passada al donar-se un temps i un entorn, com el de les conclusions del debat en el Parlament sobre política general (inici formal del curs polític), per mirar d’assolir una posició conjunta que reforci els negociadors catalans en la negociació.
Està clar que el Govern no va acceptar l'estratègia de negociar a cop d'ultimàtum, aquí i allà. No perquè fos la proposta de CiU, sinó perquè era incorrecta. Amb aquests plantejaments tan rígids i altisonants, "encara que donin bé a la Tele", només s'aconsegueixen desacords o cessions.
El President Montilla fa bé buscant un bon acord de finançament i no una foto. Per això, en lloc d'amenaçar amb trencar la unitat, treballa per refer-la. Llima tensions en lloc de provocar-les. Això sí, tot això ho fa des de la fermesa dels seus plantejaments. La "marca de la casa" s'aplica: eficàcia i prudència abans que efectisme i radicalisme.
La situació no és fàcil, si Artur Mas segueix fent prevaldre els seus interessos partidaris als del país, com sembla que així ho vol el pinyol que l’envolta, i bloqueja un possible acord, produirà frustració i desassossec, aquí, entre aquells que esperen que el finançament serveixi per millora els serveis públics que reben i més en temps de crisi.
Alhora que potenciarà la incomprensió i la malfiança, allà, que no entendran el missatge que això suposa, amb tot això només aconseguirà afavorir la incomprensió i encoratjar, un altre cop, l'aparició de la catalanofòbia, a la que no seran aliens aquells mateixos que la van propagar quan es debatia l’Estatut, ara fa 3 anys.
Esperem que continuïn fent-ho bé i que en el debat parlamentari no prevalgui l'ànsia fotogràfica sobre el interès col·lectiu i s'aconsegueixin les bases d'un bon acord, que sigui possible allà.
Fa bé el Govern, oferint-li un pont de plata a CiU en la seva marxa enrere. Quan es busca un acord amb un altre, no una victòria sobre l'altre, és convenient no arraconar-lo, ni humiliar-lo. En suma, cal oferir-li la possibilitat que pugui presentar-se davant dels seus dignament.
Van fer bé, Govern i CiU, la setmana passada al donar-se un temps i un entorn, com el de les conclusions del debat en el Parlament sobre política general (inici formal del curs polític), per mirar d’assolir una posició conjunta que reforci els negociadors catalans en la negociació.
Està clar que el Govern no va acceptar l'estratègia de negociar a cop d'ultimàtum, aquí i allà. No perquè fos la proposta de CiU, sinó perquè era incorrecta. Amb aquests plantejaments tan rígids i altisonants, "encara que donin bé a la Tele", només s'aconsegueixen desacords o cessions.
El President Montilla fa bé buscant un bon acord de finançament i no una foto. Per això, en lloc d'amenaçar amb trencar la unitat, treballa per refer-la. Llima tensions en lloc de provocar-les. Això sí, tot això ho fa des de la fermesa dels seus plantejaments. La "marca de la casa" s'aplica: eficàcia i prudència abans que efectisme i radicalisme.
La situació no és fàcil, si Artur Mas segueix fent prevaldre els seus interessos partidaris als del país, com sembla que així ho vol el pinyol que l’envolta, i bloqueja un possible acord, produirà frustració i desassossec, aquí, entre aquells que esperen que el finançament serveixi per millora els serveis públics que reben i més en temps de crisi.
Alhora que potenciarà la incomprensió i la malfiança, allà, que no entendran el missatge que això suposa, amb tot això només aconseguirà afavorir la incomprensió i encoratjar, un altre cop, l'aparició de la catalanofòbia, a la que no seran aliens aquells mateixos que la van propagar quan es debatia l’Estatut, ara fa 3 anys.
Esperem que continuïn fent-ho bé i que en el debat parlamentari no prevalgui l'ànsia fotogràfica sobre el interès col·lectiu i s'aconsegueixin les bases d'un bon acord, que sigui possible allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada