Naps i cols

No és bo confondre els naps amb les cols. I en política molt menys.
És per això que resulta incomprensible que algú pugui barrejar i confrontar, com fa Mariano Rajoy, als perceptors per desocupació i als que van a França a veremar.
Uns, els primers, són 180.000 persones no nascudes a Espanya que han cotitzat a la Seguretat Social, perquè tenen (encara ho tenen) un permís de residencia i un contacte de treball, ambdós perfectament en legals i com ara han perdut la feina, per causes alienes a la seva voluntat, tenen dret a rebre la prestació per desocupació.
Els altres són 20.000 persones andaluces que en la seva majoria i com anys anteriors, inclús aquests de bonança econòmica global, surten a recollir el raïm a França. Entre altres raons perquè els hi surt més a compte la relació entre el treball i el salari que reben allà en aquest període, que no pas si ho fessin aquí.
La situació d’uns i d’uns altres no té res a veure. Tampoc té res a veure amb temps anteriors quan els espanyols tenien que emigrar a l’estranger perquè no tenien possibilitats de tenir feina aquí. Això si què es barrejar nap i cols!.
De veritat no se’n adona del que està fent i dient? Al confrontar ambdues situacions, que no estan relacionades, afavoreix el discurs xenòfob dels que sostenen que els immigrants li treuen la feina als autòctons. Per això ara intenta retirar-se de la part més “aparatosa”, però mantenint allò que és fonamental
Està proposant el Sr. Rajoy que siguin els estrangers aturats perceptors de les prestacions de l’atur els que se’n vagin a fer la verema a França?. Reduir la mobilitat laboral dintre de la Unió Europea? Desprestigiar als agricultors espanyols perquè ofereixen condicions salarials menys atractives que la dels viticultors francesos?.
No, res de tot això, el que fa és un "embolica que fa fort", per donar algun suport a la seva tesis fonamental.
El PP necessita fer creure que la situació actual és com les crisi anteriors que hem viscut, per crear pors, per poder legitimar tot allò que proposa i no que és més que un ajust dur que recaigui en els sector socials més febles.
Tant se val! si aquelles crisi van ser fruit de l’aïllacionisme en el que ens va situar el franquisme, o d’un model industrial caduc, o de les turmentes monetàries. Res de tot això interessa.
Només una idea sobresurt d’aquest missatge, fer creure a tothom que la situació actual és similar a aquelles que, fins i tot, van obligar a emigrar a tant gent.
Si per aconseguir això, s’han de confondre naps i cols, tant se val. Doncs, no, Sr. Rajoy!