Rar. Un agost rar. Ha estat menys calorós que altres anys, els primers dies, i s’està deixant anar en els darrers. Ben bé, ha estat tant rar com informativament i políticament parlant. No s’han produït les habituals “ “serpientes de verano”, si més no, durant els primers dies, però ara que s’acaba el mes el tema s’està escalfant.
Els problemes de les infraestructures elèctriques i ferroviàries han situat el focus de la política sobre les preocupacions de la gent. Si be es cert que al debat li ha sobrat acritud i demagògia, l’hi ha mancat rigor tècnic i així es difícil que hi hagi contraposició de propostes en positiu, no es menys cert que s’ha centrat en allò que afecta a les persones en la seva vida diària.
Ara bé, quant el mes i la gent han vist com la “normalitat post vacances” s’apropava, tot s’ha accelerat una mica massa. Tant en calor com en excitació.
Al mateix temps que el President Montilla plantejava que la solució als problemes hi ha que cercar-la en la solució de les seves causes i que aquestes es troben en una inversió escadussera i una manca d’atenció sostinguda en el temps, per part de les empreses prestadores del servei elèctric i de l’Estat, i no pas per temes identitaris, als nacionalistes catalans se’ls hi dispara una molla i perden l’horitzó.
Els nacionalistes conservadors de CiU intenten traslladar-nos les seves frustracions i desorientació. Ho fan vestint-les amb un catastrofisme i un negativisme, tant exagerat, que fàcilment es percep com l’expressió del ressentiment per estar fora del govern. Incapaços de reconèixer qualsevol contribució seva a les causes dels problemes actuals, malgrat haver ostentat durant 23 anys el govern, tota la seva explicació rau en dir que tots els mals devenen del fet que ells no continuen governant i això fa que els país es desnacionalitzi i que tot malament.
Se’ls veu inconscients del fet que tanta agria i exagerada prèdica apocalíptica, sense cap proposta, l’únic que aconsegueixen es estendre el seu cabreig i fer-los perdre la capacitat per construir solucions.
Els altres nacionalistes catalans, els de ERC, enfangats en la carrera per veure qui es el seu líder, ens proposen, ara, que debati’m el que volen defensar el 2014, es a dir, dintre de dos legislatures. Rar. En lloc de abordar, ara, els problemes del moment es dediquen a obrir un debat a mig termini.
I els nacionalistes espanyols, els del PP de Catalunya, amb el recent estrenat Sirera al cap davant, s’enganxen a aquest fals debat, parlant – com Ciutadans – d’allò que diuen que no interessa a ningú. Si no com s’ha d’entendre que interpel·lin al President Montilla sobre les declaracions d’en Carod?
Esperem que el mes de Setembre faci que aquest pseudodebats desapareguin. Però amb la Diada pel davant, dubto que això no vagi a més.
Els problemes de les infraestructures elèctriques i ferroviàries han situat el focus de la política sobre les preocupacions de la gent. Si be es cert que al debat li ha sobrat acritud i demagògia, l’hi ha mancat rigor tècnic i així es difícil que hi hagi contraposició de propostes en positiu, no es menys cert que s’ha centrat en allò que afecta a les persones en la seva vida diària.
Ara bé, quant el mes i la gent han vist com la “normalitat post vacances” s’apropava, tot s’ha accelerat una mica massa. Tant en calor com en excitació.
Al mateix temps que el President Montilla plantejava que la solució als problemes hi ha que cercar-la en la solució de les seves causes i que aquestes es troben en una inversió escadussera i una manca d’atenció sostinguda en el temps, per part de les empreses prestadores del servei elèctric i de l’Estat, i no pas per temes identitaris, als nacionalistes catalans se’ls hi dispara una molla i perden l’horitzó.
Els nacionalistes conservadors de CiU intenten traslladar-nos les seves frustracions i desorientació. Ho fan vestint-les amb un catastrofisme i un negativisme, tant exagerat, que fàcilment es percep com l’expressió del ressentiment per estar fora del govern. Incapaços de reconèixer qualsevol contribució seva a les causes dels problemes actuals, malgrat haver ostentat durant 23 anys el govern, tota la seva explicació rau en dir que tots els mals devenen del fet que ells no continuen governant i això fa que els país es desnacionalitzi i que tot malament.
Se’ls veu inconscients del fet que tanta agria i exagerada prèdica apocalíptica, sense cap proposta, l’únic que aconsegueixen es estendre el seu cabreig i fer-los perdre la capacitat per construir solucions.
Els altres nacionalistes catalans, els de ERC, enfangats en la carrera per veure qui es el seu líder, ens proposen, ara, que debati’m el que volen defensar el 2014, es a dir, dintre de dos legislatures. Rar. En lloc de abordar, ara, els problemes del moment es dediquen a obrir un debat a mig termini.
I els nacionalistes espanyols, els del PP de Catalunya, amb el recent estrenat Sirera al cap davant, s’enganxen a aquest fals debat, parlant – com Ciutadans – d’allò que diuen que no interessa a ningú. Si no com s’ha d’entendre que interpel·lin al President Montilla sobre les declaracions d’en Carod?
Esperem que el mes de Setembre faci que aquest pseudodebats desapareguin. Però amb la Diada pel davant, dubto que això no vagi a més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada