N’hi ha que donar-li llum a l’electricitat.
Aquest dies s’ha parlat del funcionament dels sistema elèctric perquè ha fallat. Quan funciona bé ningun es preocupa de ell, fins i tot se’l menysprea, es a dir, no se’l aprecia. Però quan falla prenem consciencia de la seva importància. De la quantitat de coses quotidianes que fa que funcionin o que no funcionin.
Aquesta es la raó que fa imprescindible fer la llum sobre l’electricitat. Debatre amb coneixement de causa, sense demagògies ni oportunismes.
L’electricitat es consumeix fresca, acabada de fer. No es pot emmagatzemar. Aquest es un factor que la fa diferent, fins i tot a altres tipus d’energia com la hidràulica o la tèrmica.
Això comporta que a cada moment s’hagi d’ajustar el que decidim consumir amb el que s’ha de produir. Si connectem o parem, un electrodomèstic, un llum, un ordinador, una eina de treball, un ascensor o qualsevol aparell elèctric del molts que cada dia fem servir, en aquest mateix moment estem emeten una senyal que obligarà a accelerar o frenar els alternadors de les centrals de producció elèctrica. El sistema elèctric ha de donar resposta, al moment, a centenars d’actuacions que fem cada dia i a milions de persones que les fem de forma aleatòria. Es fàcil deduir per a que sigui bo, aquest es un sistema complex.
Ajustar demanda i oferta, al segon, requereix de sofisticats sistemes tècnics – aquí cal llegir també potents inversions -, de generació, transport i distribució.
Quan el consum elèctric creix, perquè som més i consumim més, la fragilitat del sistema s’incrementa. Evidentment si no es prenen les mesures adequades en temps i forma. I a Catalunya i Espanya durant els anys de privatització del sector, impulsat pel PP i tolerat per CiU, no es van fer els deures.
Es va privatitzar sense liberalitzar, i les empreses elèctriques, com ara Red Eléctrica Española o Fecsa-Endesa, van prioritzar la obtenció de dividends a la inversió en la xarxa elèctrica.
Amb la arribada de governs de progrés a Catalunya i Espanya, es van exigir les inversions en la xarxa i va començar a remuntar-se el dèficit. Però encara es necessari un esforç inversor més sostingut en el temps per assolir un nivell de seguretat i funcionament adequat. Tot i que, considerant-la globalment, no es falta la veritat quan es diu que el funcionament de la xarxa ha millorat, no obstant encara falta molt por fer . Les modificacions legals impulsades pel aleshores Ministre, i ara President, Montilla van en aquesta direcció.
Només qui no entengui o no vulgui entendre, com Duran Lleida o Felip Puig, aquesta realitat veurà contradiccions entre les afirmacions del Conseller Castells i del Ministre Clos, quan parlen de la situació de xarxa.
L’electricitat es consumeix fresca, acabada de fer. No es pot emmagatzemar. Aquest es un factor que la fa diferent, fins i tot a altres tipus d’energia com la hidràulica o la tèrmica.
Això comporta que a cada moment s’hagi d’ajustar el que decidim consumir amb el que s’ha de produir. Si connectem o parem, un electrodomèstic, un llum, un ordinador, una eina de treball, un ascensor o qualsevol aparell elèctric del molts que cada dia fem servir, en aquest mateix moment estem emeten una senyal que obligarà a accelerar o frenar els alternadors de les centrals de producció elèctrica. El sistema elèctric ha de donar resposta, al moment, a centenars d’actuacions que fem cada dia i a milions de persones que les fem de forma aleatòria. Es fàcil deduir per a que sigui bo, aquest es un sistema complex.
Ajustar demanda i oferta, al segon, requereix de sofisticats sistemes tècnics – aquí cal llegir també potents inversions -, de generació, transport i distribució.
Quan el consum elèctric creix, perquè som més i consumim més, la fragilitat del sistema s’incrementa. Evidentment si no es prenen les mesures adequades en temps i forma. I a Catalunya i Espanya durant els anys de privatització del sector, impulsat pel PP i tolerat per CiU, no es van fer els deures.
Es va privatitzar sense liberalitzar, i les empreses elèctriques, com ara Red Eléctrica Española o Fecsa-Endesa, van prioritzar la obtenció de dividends a la inversió en la xarxa elèctrica.
Amb la arribada de governs de progrés a Catalunya i Espanya, es van exigir les inversions en la xarxa i va començar a remuntar-se el dèficit. Però encara es necessari un esforç inversor més sostingut en el temps per assolir un nivell de seguretat i funcionament adequat. Tot i que, considerant-la globalment, no es falta la veritat quan es diu que el funcionament de la xarxa ha millorat, no obstant encara falta molt por fer . Les modificacions legals impulsades pel aleshores Ministre, i ara President, Montilla van en aquesta direcció.
Només qui no entengui o no vulgui entendre, com Duran Lleida o Felip Puig, aquesta realitat veurà contradiccions entre les afirmacions del Conseller Castells i del Ministre Clos, quan parlen de la situació de xarxa.
Per fariseisme i contradiccions les seves!!!. El mateix dia que CiU s’omplia la boca oferint un pacte per fer-ne les infraestructures elèctriques necessàries a Catalunya, els alcaldes de la federació per on passarà la línia elèctrica de 400 kV de Senmmenat-Bescanó boicotejaven els tràmits administratius per construir-la.
Estalviar i ser eficients es inexcusable, però insuficient. Tindre una generació més dispersa i amb bases energètiques renovables es necessari però afegeix una variabilitat superior a les convencionals, el sol o l’aire no funcionen a la nostra voluntat. El cert es que necessitem més i millors instal·lacions de generació, com el parcs eòlics, de transport i de distribució (estacions i subestacions) les necessitem inclús per això, per estalviar o per incorporar i gestionar més energies renovables.
És el que fa encara més incomprensible que forces politiques de progrés, com ara ICV-EUiA o ERC, i grups que es declaren ecologistes o medioambientalistes, promoguin com a contradictori aquest dos fenòmens (estalvi, eficiència i gestió d’energies renovables contra les infraestructures per a la seva gestió) i s’hi oposin a infraestructures que s’han de fer. S’han de fer bé, però s’han de fer.
I aquí es on la falta de llum sobre el sistema elèctric es transforma en el seu propi taló d’Aquiles.
¿Algú es pensa que aquesta crisi ha servit para abordar els problemes del nostre sistema elèctric? Sincerament crec que no. La “jerga” tècnica, els interessos econòmics de les empreses i la utilització política del tema no han aportat cap llum sobre l’electricitat, més bé, ha aportat obscuritat i malfiança.
L’accés a l’energia es avui un dels nous drets de ciutadania. Com tots els drets aquest també requereix que els ciutadans tinguem informació suficient, veraç i transparent i que assumim les servituds que comporta exercir-ho. Obliga, alhora, que les empreses privades gestores del servei elèctric compleixin totes les seves obligacions, tenint present que es un servei públic i que pel seu funcionament constitueix un monopoli natural. I per últim requereix que els poders públics regulin adequadament i controlin el compliment per salvaguardar els drets dels ciutadans.
Necessitem un debat amb informació, sense apriorismes ni demagogies sobre l'electricitat.
Estalviar i ser eficients es inexcusable, però insuficient. Tindre una generació més dispersa i amb bases energètiques renovables es necessari però afegeix una variabilitat superior a les convencionals, el sol o l’aire no funcionen a la nostra voluntat. El cert es que necessitem més i millors instal·lacions de generació, com el parcs eòlics, de transport i de distribució (estacions i subestacions) les necessitem inclús per això, per estalviar o per incorporar i gestionar més energies renovables.
És el que fa encara més incomprensible que forces politiques de progrés, com ara ICV-EUiA o ERC, i grups que es declaren ecologistes o medioambientalistes, promoguin com a contradictori aquest dos fenòmens (estalvi, eficiència i gestió d’energies renovables contra les infraestructures per a la seva gestió) i s’hi oposin a infraestructures que s’han de fer. S’han de fer bé, però s’han de fer.
I aquí es on la falta de llum sobre el sistema elèctric es transforma en el seu propi taló d’Aquiles.
¿Algú es pensa que aquesta crisi ha servit para abordar els problemes del nostre sistema elèctric? Sincerament crec que no. La “jerga” tècnica, els interessos econòmics de les empreses i la utilització política del tema no han aportat cap llum sobre l’electricitat, més bé, ha aportat obscuritat i malfiança.
L’accés a l’energia es avui un dels nous drets de ciutadania. Com tots els drets aquest també requereix que els ciutadans tinguem informació suficient, veraç i transparent i que assumim les servituds que comporta exercir-ho. Obliga, alhora, que les empreses privades gestores del servei elèctric compleixin totes les seves obligacions, tenint present que es un servei públic i que pel seu funcionament constitueix un monopoli natural. I per últim requereix que els poders públics regulin adequadament i controlin el compliment per salvaguardar els drets dels ciutadans.
Necessitem un debat amb informació, sense apriorismes ni demagogies sobre l'electricitat.
Aquesta llum també ha mancat.
1 comentari:
Excel.lent, com sempre ho són els teus articles. Com recomana la UE, no es pot tenir la generació d'energia i la sea distribució en les mateixes mans. Jo fins i tot demano l'expropiació de la xarxa de distribució al meu bloc del dia 26 ( www.xaviersabate.cat )
Sí, es va privatitzar però no liberalitzar i els qui ho van fer ara s'exclamen amb una actitud farisaica. La nostra dreta no sap ni privatitzar bé, que vol dir que hi hagi competència de veritat.
Però vist que com dius tu considerem un nou dret el de l'accès a l'energia, els poders públics hauran de vetllar perquè s'acompleixi perquè està demostrat que els drets no es poden deixar en mans privades exclusivament perquè no el faciliten o només ho fan on obtenen els màxims beneficis i marginen els territoris i els col.lectius que no els són rendibles.
Salut
Xavier Sabaté
Publica un comentari a l'entrada