No pretenc fer-ne d’acomodador, però jo aviso : “Al centre hi ha lloc”. Per esser exacte: "al centredreta hi ha lloc".
Des de que CiU va deixar, molt al seu pesar, el Govern hi ha un forat en el centredreta. Un espai vuit, que no esta ocupat y sembla que ningú pretengui ocupar.
El centreesquerra està més concorregut. Tradicionalment, el PSC ha arribat a ell, des de l’esquerra, y fins i tot CDC va fer-ne incursions en aquest espai polític. Eren els temps de les terceres vies, quan en Jordi Pujol reivindicava, per a si, el model socialdemòcrata suec. Però desprès el discurs, i sobretot les pràctiques i les aliances de la federació impregnades cada cop més d’un liberalisme conservador, els hi va fer abandonar-ho.
Certament, altres forces d’esquerres també han fet incursions en el centre esquerra. Però de seguida, s’han adonat que arribar-hi fins aquest espai era competir amb el socialisme en un terreny massa allunyat del centre de gravetat de la seva oferta electoral. Han optat per intentar esgarrapar-ne alguns vots per l’esquerra. Uns presentant-se com els “de debò” i els altres forçant el seu perfil social. No obstant, tant un com els altres, han fet del verd i el nacionalisme les seves senyes d’identitat, amb la qual cosa s’han retirat de la lluita pel centreesquerra.
Tornant al forat del centredreta. Semblava que l’anomena’t gir catalanista del PPC, que va arribar de la ma d’en Josep Piqué, cercava ampliar l’espectre electoral de la formació conservadora arribant fins a antics votants de CiU, sense abandonar al seu electoral més fidel. El projecte sonava plausible. I més si els nacionalistes moderats continuaven, com encara estan, “pujats a la parra” independentista.
Aconseguir-ho requeria temps. Es feia necessària una inversió en centrisme, permetre-li a en Josep Piqué, si més no, el mateix marge de maniobra que va tenir Arenas a Andalusia, en relació amb el seu Estatut. Però en Piqué mai va tenir, o no va saber guanyar-se, res de tot això. El PPC va ser la punta de llança del posicionament anticatalanista de la troica Rajoy-Zaplana-Acebes, que només pretenia guanyar vots a la resta d’Espanya encara que es tensi la convivència i el dinamitin el projecte de centrar la dreta espanyola i catalana.
El cop de porta d’en Piqué – educat, però cop de porta - obliga al PP a girar-se cap enrere i abandonar, una cop més, el seu intent d’arribar fins el centre dreta. Entre altres raons perquè Ciutadans - criatura engendrada por els medis de comunicació que fustigaven a Piqué per massa catalanista – pot transformar-se en el “monstre” que es mengi una part considerable de l’electorat espanyolista del PPC, reduint encara més les expectatives d’en Rajoy.
¿I CiU? La seva pretesa equidistància entre el PP y el PSOE, no es el fruit d’una opció centrista. Es el resultat de la seva indefinició. D’un debat inconclús, ni resolt ni plantejat, només ajornat. Un debat entre els que volen ser-hi en un govern amb qui sigui i com sigui, com en Duran i aquells que estan obsessionats per “marcar un perfil” més sobiranista que ERC.
Amb aquest panorama no es d’estranyar que al centre hi hagi lloc.
Des de que CiU va deixar, molt al seu pesar, el Govern hi ha un forat en el centredreta. Un espai vuit, que no esta ocupat y sembla que ningú pretengui ocupar.
El centreesquerra està més concorregut. Tradicionalment, el PSC ha arribat a ell, des de l’esquerra, y fins i tot CDC va fer-ne incursions en aquest espai polític. Eren els temps de les terceres vies, quan en Jordi Pujol reivindicava, per a si, el model socialdemòcrata suec. Però desprès el discurs, i sobretot les pràctiques i les aliances de la federació impregnades cada cop més d’un liberalisme conservador, els hi va fer abandonar-ho.
Certament, altres forces d’esquerres també han fet incursions en el centre esquerra. Però de seguida, s’han adonat que arribar-hi fins aquest espai era competir amb el socialisme en un terreny massa allunyat del centre de gravetat de la seva oferta electoral. Han optat per intentar esgarrapar-ne alguns vots per l’esquerra. Uns presentant-se com els “de debò” i els altres forçant el seu perfil social. No obstant, tant un com els altres, han fet del verd i el nacionalisme les seves senyes d’identitat, amb la qual cosa s’han retirat de la lluita pel centreesquerra.
Tornant al forat del centredreta. Semblava que l’anomena’t gir catalanista del PPC, que va arribar de la ma d’en Josep Piqué, cercava ampliar l’espectre electoral de la formació conservadora arribant fins a antics votants de CiU, sense abandonar al seu electoral més fidel. El projecte sonava plausible. I més si els nacionalistes moderats continuaven, com encara estan, “pujats a la parra” independentista.
Aconseguir-ho requeria temps. Es feia necessària una inversió en centrisme, permetre-li a en Josep Piqué, si més no, el mateix marge de maniobra que va tenir Arenas a Andalusia, en relació amb el seu Estatut. Però en Piqué mai va tenir, o no va saber guanyar-se, res de tot això. El PPC va ser la punta de llança del posicionament anticatalanista de la troica Rajoy-Zaplana-Acebes, que només pretenia guanyar vots a la resta d’Espanya encara que es tensi la convivència i el dinamitin el projecte de centrar la dreta espanyola i catalana.
El cop de porta d’en Piqué – educat, però cop de porta - obliga al PP a girar-se cap enrere i abandonar, una cop més, el seu intent d’arribar fins el centre dreta. Entre altres raons perquè Ciutadans - criatura engendrada por els medis de comunicació que fustigaven a Piqué per massa catalanista – pot transformar-se en el “monstre” que es mengi una part considerable de l’electorat espanyolista del PPC, reduint encara més les expectatives d’en Rajoy.
¿I CiU? La seva pretesa equidistància entre el PP y el PSOE, no es el fruit d’una opció centrista. Es el resultat de la seva indefinició. D’un debat inconclús, ni resolt ni plantejat, només ajornat. Un debat entre els que volen ser-hi en un govern amb qui sigui i com sigui, com en Duran i aquells que estan obsessionats per “marcar un perfil” més sobiranista que ERC.
Amb aquest panorama no es d’estranyar que al centre hi hagi lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada