La sessió parlamentaria va ser maratoniana. El tema s’ho valia, els “speakers” també, tot i això, continua traient espurnes.
Malgrat les més de 6 hores de sessió i la presencia de Manuel Pizarro, per ENDESA, i de Lluis Atienza, per Red Eléctrica Española (REE), les empreses responsables no van aportar molta llum sobre les causes de l’apagada del dia 23 de Juliol. Això si, van discrepar molt entre elles.
Saber que va ser primer, si l’ou o la gallina, costarà. Si més no, perquè d’aquest tema en depèn qui n’ha d’assumir les responsabilitat i els costos que l’acompanyen. Si el cable de 110 kV es va trencar i va caure sobre els transformadors, paga ENDESA. Si, pel contrari, el cable es va trencar per un mal funcionament de la xarxa de 220 kV, aleshores paga REE.
La falta de claredat no va ser casual, ni gratuïta. Cada empresa va esgrimir raons diferents per defensar-se i perquè saben que, segons quines raons acabin prevalent, li correspondrà pagar a un, a l’altre.
Per això resulta tant estrany i equivocat que la oposició, CiU y PP, es sumes a la cerimònia de la confusió que van protagonitzar les empreses. L’ànsia per criticar al Govern els hi va fer utilitzar i avalar las tesis de la part que els hi resultava més útil políticament, encara que amb això abandonarà la defensa dels afectats i permetés que les empreses s’escapolissin amb més facilitat de fer-ne front a les seves obligacions i responsabilitats empresarials.
Elles son fortes i es defensen soletes. Però, ¿als ciutadans qui ens ha de defendre?.
Doncs, el Govern i els partits polítics.
Primer, determinant què va succeir, quina empresa va ser responsable, sancionant-la adequadament i obligant-la a compensar als usuaris.
Després establint quines obligacions té, es a dir les inversions que n’ha de fer, els manteniments que ha de practicar i les renovacions i ampliacions que han de permetre tenir la xarxa elèctrica en les condicions de qualitat i seguretat que necessiten. I també vigilant el compliment de aquestes obligacions, per que si tornes a succeir un accident com aquest no es reprodueixin els perjudicis que en patit.
Por últim, canviant el marc legal per establir les noves i més exigents normes i nivells de qualitat del servei elèctric. Ara es possible fer-ho, doncs fa menys d’un més que la llei estatal ho permet.
Aquest es el camí que haurien de seguir tots els partits.
Malgrat les més de 6 hores de sessió i la presencia de Manuel Pizarro, per ENDESA, i de Lluis Atienza, per Red Eléctrica Española (REE), les empreses responsables no van aportar molta llum sobre les causes de l’apagada del dia 23 de Juliol. Això si, van discrepar molt entre elles.
Saber que va ser primer, si l’ou o la gallina, costarà. Si més no, perquè d’aquest tema en depèn qui n’ha d’assumir les responsabilitat i els costos que l’acompanyen. Si el cable de 110 kV es va trencar i va caure sobre els transformadors, paga ENDESA. Si, pel contrari, el cable es va trencar per un mal funcionament de la xarxa de 220 kV, aleshores paga REE.
La falta de claredat no va ser casual, ni gratuïta. Cada empresa va esgrimir raons diferents per defensar-se i perquè saben que, segons quines raons acabin prevalent, li correspondrà pagar a un, a l’altre.
Per això resulta tant estrany i equivocat que la oposició, CiU y PP, es sumes a la cerimònia de la confusió que van protagonitzar les empreses. L’ànsia per criticar al Govern els hi va fer utilitzar i avalar las tesis de la part que els hi resultava més útil políticament, encara que amb això abandonarà la defensa dels afectats i permetés que les empreses s’escapolissin amb més facilitat de fer-ne front a les seves obligacions i responsabilitats empresarials.
Elles son fortes i es defensen soletes. Però, ¿als ciutadans qui ens ha de defendre?.
Doncs, el Govern i els partits polítics.
Primer, determinant què va succeir, quina empresa va ser responsable, sancionant-la adequadament i obligant-la a compensar als usuaris.
Després establint quines obligacions té, es a dir les inversions que n’ha de fer, els manteniments que ha de practicar i les renovacions i ampliacions que han de permetre tenir la xarxa elèctrica en les condicions de qualitat i seguretat que necessiten. I també vigilant el compliment de aquestes obligacions, per que si tornes a succeir un accident com aquest no es reprodueixin els perjudicis que en patit.
Por últim, canviant el marc legal per establir les noves i més exigents normes i nivells de qualitat del servei elèctric. Ara es possible fer-ho, doncs fa menys d’un més que la llei estatal ho permet.
Aquest es el camí que haurien de seguir tots els partits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada