Artur... estigues-te quiet!!!

"Que poc dura l'alegria a casa del pobre!", diu una dita. I és veritat.

Era massa per ell. No n'aprendrà mai. Ni del seu mestre polític, Jordi Pujol, ni de ningú. "Ara no toca"... moure's de la tanca que les forces polítiques de Catalunya han constituït per defensar el contingut de l'Estatut i per que no ens facin un gol. Però ell, com si res, s'ha de moure, ha d'intentar sobreeixir.

L'altre dia el ex-President Pujol amb el seu article a la Vanguardia ("por alusiones"), feia pedagogia d'aquesta idea, alhora que també feia una gran contribució pel bon èxit de les negociacions sobre el finançament, al finalitzar-lo dient: "agrairé que no m'utilitzin".

Doncs bé, el seu deixeble (Artur Mas) no sol no ho diu això, sinó que fa tot el contrari. Demana, a crits, que l'utilitzin.

Deu considerar que formar part de la tanca defensiva no es feina per ell. Que no pateixi quan arribi el moment de trenar una altre tipus de jugada, ja tindrà paper, i podrà exhibir-se i fer-se fotos i tot el que necessiti, sempre que hagi treballat en equip i per l'equip. Però ara no toca obrir escletxes, no és hora de "prima dones".

Aquest afany de protagonisme és el que li porta a dir que "si abans del dia 9 no hem definit el que volem, CiU dirà la seva". No havíem quedat que volíem una proposta més definida per part de la Administració Central?. Perquè ens hem de moure abans que es concreti l'oferta?. De veritat, vol col·laborar en assolir un bon finançament o està més preocupat pel seu protagonisme?

Artur, no t'adones que això no es fer país? Què ens afebleix col·lectivament? Què és el que volen? Que ens moguem, que obrim les defenses.

Artur, sisplau... estigues-te quietet, que estàs més... "guapo"! Gràcies!! (reposta tipus Polonia)