La futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut no avalarà que Catalunya tingui un sistema de concert econòmic i el seu finançament cabrà dins del sistema general, segons recollia “La Vanguardia” en la seva edició del dia 4 d’agost fent-se reso d’una presumpta filtració informativa.
Quin gran descobriment! Si la Constitució hagués previst un sistema de concert econòmic per a Catalunya, ho hauria dit. I si l'Estatut ho hagués buscat, també ho hauria dit. Però, ni un ni l'altre, no el diuen. La raó es senzilla, no forma part de les seves previsions.
D’altra banda, que hi hagi una relació bilateral Catalunya-Estat, no exclou que els acords entre ambdues no siguin generalitzables - l'Estat garanteix que així sigui - i per tant integrable en el model general. És més, així es va explicar alhora de defensar la constitucionalitat de l’Estatut.
El fet que el text estatutari reculli l’existència d’una agència concertada - que no concert econòmic -, una major participació en els impostos no cedits (IVA, IRPF i Impost de societats), un anivellament dels serveis bàsics (salut, educació i servis socials) i una distribució que respecti el nivell de població real, no faran que Catalunya deixi d'aportar recursos de forma absoluta i solidaria. Això serà així mentre el seu nivell de renda sigui superior a la mitjana estatal. En tot cas, l’aplicació del Estatut i amb ells aquest factors corregirà un injust excés de transferències que es necessiten per atendre les necessitats de les persones que viuen aquí.
Si aquests problemes no es deriven dels texts jurídics. On neixen aquests fantasmes? En l'imaginari polític de qui van interposar els recurs, els quals donen com assolides les anunciades però insatisfetes demandes dels nacionalistes, que al seu torn, justifiquen amb elles la insuficiència de l'Estatut. De nou amb aquest joc, es creen uns inexistents greuges a banda i banda, per a després, passar a combatre'ls amb virulència i desafuro.
El Constitucional ha de "barallar-se" amb els texts, no amb fantasmes. Ha de resoldre pensant en l'escrit i no a interpretar restrictivament futuribles no plantejats. Ha de fer com fan les Cambres de Comerç catalanes, centrar i concentrar el debat en el concret, i quantificar en els euros les diferencies.
Així s’ajuda a avançar cap a la solució, lluitant contra els fantasmes, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada