EL MANIFEST, aquell que va escriure Karl Marx, començava dient: “Un fantasma recorre Europa, el fantasma del comunisme...”.
Ara, un altre fantasma recorre Espanya - per esser precisos, més d’un “fantasma” –, el fantasma del manifest dels uniformistes, disfressats d’unitaristes, que s'autonomenen intel·lectuals.
La primera qüestió que cal preguntar, i respondre, és si aquesta revifalla del tema lingüístic té quelcom a veure amb el fet que Mariano Rajoy s’estigui intentant treure de sobre als mitjans de comunicació que, fins ara, l’han marcat el discurs i l’agenda.
La resposta no pot ser més que: “Ho té tot a veure, és la raó!!”.
No pot ser - i no és - casualitat que aparegui just quan els sectors aznaristes del PP, amb Maria San Gil en funcions de Joana de Arco, estan qüestionant que es deixi de criminalitzar als nacionalistes democràtics i, fins i tot, es gosi parlar de centrar el discurs.
Amb els Zapalana, Acebes, Aguirre, Mayor Oreja i companyia fora del pont de comandament, a Rajoy l’hi estan aplicant el mètode del “acoso y derribo” emprat, en altres temps, contra els socialistes per Aznar, Pedro J. i Losantos. Cada dilluns filtració, per tenir el pati mogut tota la setmana, i desprès “aixecada” d’un tema que l’obligui a moure’s del seu objectiu de abandonar la dreta extrema i el faci mantenir-se “impasible el ademan”.
Que la realitat no s’ajusti al seu titular, mai va ser un problema, ni amb la guerra de l'Irak, ni amb l'atemptat del 11-M. Tampoc ara ho serà!.
Aquesta és la segona qüestió, el manifest respòn a un problema real? No, ni de bon tros.
El castellà no està perseguit en cap part d’Espanya. El castellà no està en retrocés ni en l’ús, ni en el coneixement. Les altres llengües son tan espanyoles com el castellà, així doncs no pot haver primacia legal d’una sobre les altres. El esgrimit dret dels pares a escollir, s’ha de contraposar amb els drets dels nens i les nenes a rebre una educació que li doni el màxim d’oportunitats en la societat en la que viurà. Dominar les dues llengües oficials i utilitzades – aquest es l’objectiu del procés educatiu primari – li donarà més oportunitats, no li reduirà.
El manifest es un intent més d’utilitzar per interessos particulars el tema lingüístic – i molt poc nobles i respectables- creant un problema on no existeix.
I si això es així, que fem aquí fent-los el joc? Per què els nostres nacionalistes casolans s’hi apunten a aquest bombardeig? Per què són masoquistes i els hi agrada sentir-se agredits i ofesos? No, perquè els hi va bé.
Ara, un altre fantasma recorre Espanya - per esser precisos, més d’un “fantasma” –, el fantasma del manifest dels uniformistes, disfressats d’unitaristes, que s'autonomenen intel·lectuals.
La primera qüestió que cal preguntar, i respondre, és si aquesta revifalla del tema lingüístic té quelcom a veure amb el fet que Mariano Rajoy s’estigui intentant treure de sobre als mitjans de comunicació que, fins ara, l’han marcat el discurs i l’agenda.
La resposta no pot ser més que: “Ho té tot a veure, és la raó!!”.
No pot ser - i no és - casualitat que aparegui just quan els sectors aznaristes del PP, amb Maria San Gil en funcions de Joana de Arco, estan qüestionant que es deixi de criminalitzar als nacionalistes democràtics i, fins i tot, es gosi parlar de centrar el discurs.
Amb els Zapalana, Acebes, Aguirre, Mayor Oreja i companyia fora del pont de comandament, a Rajoy l’hi estan aplicant el mètode del “acoso y derribo” emprat, en altres temps, contra els socialistes per Aznar, Pedro J. i Losantos. Cada dilluns filtració, per tenir el pati mogut tota la setmana, i desprès “aixecada” d’un tema que l’obligui a moure’s del seu objectiu de abandonar la dreta extrema i el faci mantenir-se “impasible el ademan”.
Que la realitat no s’ajusti al seu titular, mai va ser un problema, ni amb la guerra de l'Irak, ni amb l'atemptat del 11-M. Tampoc ara ho serà!.
Aquesta és la segona qüestió, el manifest respòn a un problema real? No, ni de bon tros.
El castellà no està perseguit en cap part d’Espanya. El castellà no està en retrocés ni en l’ús, ni en el coneixement. Les altres llengües son tan espanyoles com el castellà, així doncs no pot haver primacia legal d’una sobre les altres. El esgrimit dret dels pares a escollir, s’ha de contraposar amb els drets dels nens i les nenes a rebre una educació que li doni el màxim d’oportunitats en la societat en la que viurà. Dominar les dues llengües oficials i utilitzades – aquest es l’objectiu del procés educatiu primari – li donarà més oportunitats, no li reduirà.
El manifest es un intent més d’utilitzar per interessos particulars el tema lingüístic – i molt poc nobles i respectables- creant un problema on no existeix.
I si això es així, que fem aquí fent-los el joc? Per què els nostres nacionalistes casolans s’hi apunten a aquest bombardeig? Per què són masoquistes i els hi agrada sentir-se agredits i ofesos? No, perquè els hi va bé.
La retroalimentació entre nacionalistes (espanyols i catalans) sempre els hi ha produïts redits polítics a curt termini, encara que sigui al preu de crear problemes entre les persones i els pobles, a llarg termini.
Així doncs, ni caso, ni a uns ni als altres. I que deixin de fer el fantasma!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada