"Esteu trencant la vaixella i després costarà molt reposar-la", li vaig dir al, llavors, dirigent local del Partit Popular de Catalunya i, ara, membre de la direcció catalana, en els moments més durs del debat sobre l'Estatut.
Amb la contundència que el caracteritza, va respondre: "Quan tornem a governar ja comprarem una altra vaixella".
En termes de parament de la llar, substituir una vaixella per una altra no suposa un gran problema, si tens recursos per pagar-la, es clar. Però en termes polítics i socials, aquest ja és farina d’un altre molí.
Durant molt temps la política ha servit per racionalitzar o resoldre els conflictes socials i de convivència. Avui, s'han girat les tornes. Dissortadament les dretes es dediquen, des de la política, a crear-ne problemes on no n'hi havia.
Ja ho varem patit. Varem sofrir aquesta negativa experiència, quan, a compte de l'Estatut, es va difondre l’idea que totes les persones que vivim en Catalunya som insolidàries amb la resta d'Espanya. Quan la realitat es la contraria. El PP va atiar la catalanofòbia entre els altres pobles d'Espanya, només per interessos polítics.
Espanya no es va trencar, aleshores, perquè el projecte polític de l’Estatut no cercava trencar Espanya sinó actualitzar-ne les relacions, assumint més responsabilitat en la resolució dels nous problemes.
Ara, de nou, es pretén crear problemes on no n'hi ha. A Catalunya, no hi ha problema lingüístic, per més que s'entesti Aznar, la FAES o el PPC en dir-ne el contrari. Malgrat això, han decidit fer-ne de la llengua un dels elements de la seva campanya electoral.
No n'hi ha a l'escola, on els nens acaben la seva educació dominant les dues llengües, el castellà i el català, donant-li així els recursos lingüístics necessaris per desenvolupar-se lliure i plenament. No n'hi ha en l'administració pública que ha d'atendre cada ciutadà a la llengua que elegeixi. No n'hi ha en el conjunt de la societat catalana i això és el més important.
La raó per la qual els apocalíptics missatges lingüístics de la dreta espanyola no han generat confrontació social, és perquè se saben incerts. Però insistiran. I el risc es que si "tant va el canti a la font, al final es trenqui”. I més si des de l’altra banda, els nacionalistes catalana de dretes (CiU) o d'esquerres (ERC), es fiquen, també per interessos electorals, en un dinàmica de retroalimentació.
Intentar guanyar unes eleccions, no justifica trencar la vaixella.
Faríem bé en no permetre-ho i “esperar-los a les urnes” per castigar-los.
Amb la contundència que el caracteritza, va respondre: "Quan tornem a governar ja comprarem una altra vaixella".
En termes de parament de la llar, substituir una vaixella per una altra no suposa un gran problema, si tens recursos per pagar-la, es clar. Però en termes polítics i socials, aquest ja és farina d’un altre molí.
Durant molt temps la política ha servit per racionalitzar o resoldre els conflictes socials i de convivència. Avui, s'han girat les tornes. Dissortadament les dretes es dediquen, des de la política, a crear-ne problemes on no n'hi havia.
Ja ho varem patit. Varem sofrir aquesta negativa experiència, quan, a compte de l'Estatut, es va difondre l’idea que totes les persones que vivim en Catalunya som insolidàries amb la resta d'Espanya. Quan la realitat es la contraria. El PP va atiar la catalanofòbia entre els altres pobles d'Espanya, només per interessos polítics.
Espanya no es va trencar, aleshores, perquè el projecte polític de l’Estatut no cercava trencar Espanya sinó actualitzar-ne les relacions, assumint més responsabilitat en la resolució dels nous problemes.
Ara, de nou, es pretén crear problemes on no n'hi ha. A Catalunya, no hi ha problema lingüístic, per més que s'entesti Aznar, la FAES o el PPC en dir-ne el contrari. Malgrat això, han decidit fer-ne de la llengua un dels elements de la seva campanya electoral.
No n'hi ha a l'escola, on els nens acaben la seva educació dominant les dues llengües, el castellà i el català, donant-li així els recursos lingüístics necessaris per desenvolupar-se lliure i plenament. No n'hi ha en l'administració pública que ha d'atendre cada ciutadà a la llengua que elegeixi. No n'hi ha en el conjunt de la societat catalana i això és el més important.
La raó per la qual els apocalíptics missatges lingüístics de la dreta espanyola no han generat confrontació social, és perquè se saben incerts. Però insistiran. I el risc es que si "tant va el canti a la font, al final es trenqui”. I més si des de l’altra banda, els nacionalistes catalana de dretes (CiU) o d'esquerres (ERC), es fiquen, també per interessos electorals, en un dinàmica de retroalimentació.
Intentar guanyar unes eleccions, no justifica trencar la vaixella.
Faríem bé en no permetre-ho i “esperar-los a les urnes” per castigar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada