Duran Lleida ha pecat de nou. Ha caigut en la temptació, altra vegada.
Una vegada més, quan s'acosten unes eleccions, peca i treu el tema de la immigració a Catalunya. L'última vegada ho va fer durant la precampanya de les autonòmiques. Com ara, ho va intentar però va haver de rectificar i guardar el tema.
Ara amb el seu vídeo, com aleshores amb les seves declaracions, s'ha tornat a equivocar. Ha aconseguit haver de dir allò que escoltem moltes vegades: “Jo (el meu vídeo) no sóc xenòfob o racista, però…”, que és la bena que es posen, abans de la ferida, els quals saben que estan fent una afirmació, o un vídeo, xenòfoba o racista.
No es tracta d’al·legar que no es vol ser políticament correcte perquè això només serveis per amagar els problemes i així justificar totes les incorreccions polítiques que es vulguin. Que un tema, sigui d'interés per a la gent, no justifica la demagògia a l'hora de tractar-ho. En aquest tema, les afirmacions que no són clares o es poden malament interpretar, sobren. Per això, organitzacions com SOS Racisme li han demanat que retiri aquest vídeo.
Vídeo amb el que, tot sigui dit, cerca espantar-nos, quan anem al cinema, oferint una imatge de Catalunya des de la desesperança i el cabreig d’aquells que consideren que la ciutadania es va equivocar quan els va fer fora de les institucions.
Amb ell, CiU i Duran, no pretenen aparèixer centrats, sinó llevar-li vots al Partit Popular Catalunya, per això els imiten. Els populars ja van fer el seu, durant les municipals, per això són els únics que els han donat suport.
No hi guanyen res i, a més a més, hi perden credibilitat. Tenen mala peça al telar !
Si, de debò, busqués abordar la immigració hauria d'imitar a la seva coreligionari Joan Rigol. Mentre va ser President del Parlament, va promoure una ponència per a debatre i establir conclusions, fora del debat electoral. Però ni aquesta es la seva voluntat, ni pretén imitar a qui va foragitar dels llocs de responsabilitat de UDC, perquè representava la millor tradició demòcrata cristiana del partit, que ell volia controlar.
Duran sap perfectament que, al seu catastrofista vídeo, eleva a categoria una anècdota. Que un pare magrebí pretengués que la seva filla de set anys no fes gimnàstica, perquè havia de lluir pantalons curts, no és ni la norma, ni el problema. A més a més, amaga deliberadament la solució donada a aquesta situació. Com no podia ser d’una altra manera, va ser la d’anteposar el dret de la nena, a gaudir d’un desenvolupament corporal correcte, a les creences del pare. I la nena va fer gimnàstica com les altres.
Anteposar els drets dels infants als dels pares es un mètode que ajuda a resoldre sempre els contenciosos en l’àmbit de l’educació, ja siguin per creences religioses, lingüístiques o pedagògiques.
Duran Lleida ha caigut en la temptació de grapejar demagògicament el tema de la immigració amb fins electorals. El millor que podria fer és rectificar.
Una vegada més, quan s'acosten unes eleccions, peca i treu el tema de la immigració a Catalunya. L'última vegada ho va fer durant la precampanya de les autonòmiques. Com ara, ho va intentar però va haver de rectificar i guardar el tema.
Ara amb el seu vídeo, com aleshores amb les seves declaracions, s'ha tornat a equivocar. Ha aconseguit haver de dir allò que escoltem moltes vegades: “Jo (el meu vídeo) no sóc xenòfob o racista, però…”, que és la bena que es posen, abans de la ferida, els quals saben que estan fent una afirmació, o un vídeo, xenòfoba o racista.
No es tracta d’al·legar que no es vol ser políticament correcte perquè això només serveis per amagar els problemes i així justificar totes les incorreccions polítiques que es vulguin. Que un tema, sigui d'interés per a la gent, no justifica la demagògia a l'hora de tractar-ho. En aquest tema, les afirmacions que no són clares o es poden malament interpretar, sobren. Per això, organitzacions com SOS Racisme li han demanat que retiri aquest vídeo.
Vídeo amb el que, tot sigui dit, cerca espantar-nos, quan anem al cinema, oferint una imatge de Catalunya des de la desesperança i el cabreig d’aquells que consideren que la ciutadania es va equivocar quan els va fer fora de les institucions.
Amb ell, CiU i Duran, no pretenen aparèixer centrats, sinó llevar-li vots al Partit Popular Catalunya, per això els imiten. Els populars ja van fer el seu, durant les municipals, per això són els únics que els han donat suport.
No hi guanyen res i, a més a més, hi perden credibilitat. Tenen mala peça al telar !
Si, de debò, busqués abordar la immigració hauria d'imitar a la seva coreligionari Joan Rigol. Mentre va ser President del Parlament, va promoure una ponència per a debatre i establir conclusions, fora del debat electoral. Però ni aquesta es la seva voluntat, ni pretén imitar a qui va foragitar dels llocs de responsabilitat de UDC, perquè representava la millor tradició demòcrata cristiana del partit, que ell volia controlar.
Duran sap perfectament que, al seu catastrofista vídeo, eleva a categoria una anècdota. Que un pare magrebí pretengués que la seva filla de set anys no fes gimnàstica, perquè havia de lluir pantalons curts, no és ni la norma, ni el problema. A més a més, amaga deliberadament la solució donada a aquesta situació. Com no podia ser d’una altra manera, va ser la d’anteposar el dret de la nena, a gaudir d’un desenvolupament corporal correcte, a les creences del pare. I la nena va fer gimnàstica com les altres.
Anteposar els drets dels infants als dels pares es un mètode que ajuda a resoldre sempre els contenciosos en l’àmbit de l’educació, ja siguin per creences religioses, lingüístiques o pedagògiques.
Duran Lleida ha caigut en la temptació de grapejar demagògicament el tema de la immigració amb fins electorals. El millor que podria fer és rectificar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada