El impost de successions no s'ha eliminat totalment, com pretenien PP i CiU. No obstant, la reforma aprovada per la majoria del Parlament de Catalunya (PSC, ERC i ICV-EUiA), eximeix de satisfer-lo en el 94% de les vegades.
Tot i això, els qui defensaven la seva desaparició, com sempre passa, s'han afanyat a anunciar que si per un casual arribessin a tenir una majoria suficient el suprimirien. Quan CiU governaven amb el suport del PP i Artur Mas n’era el Conseller d'Economia i líder impectore del Govern, no ho va fer. No només el va mantenir sinó que el va defensar .
Avui diuen el contrari, això només pot ser degut a dues raons: que vulguin beneficiar els hereus d'aquest 6% de casos o que creguin que no s'ha de pagar res per les herències.
En el primer cas ens trobaríem davant d'una defensa interessada i corporativa.
Interessada per part d'aquells que, avui a l'oposició, opten per arribar a governar intentant aconseguir el favor electoral d'aquest percentatge de persones, basant-se en fer-los creure que la defensa dels seus interessos, és el que més els interessa.
I corporativa, perquè en alguns casos la mesura no es defensa pensant en el bé comú, sinó calculadora en mà per saber quan es beneficiaran els seus.
En el segon cas, la posició té més a veure amb el model de societat que pretén defensar: Una, on la posició social es té i s'obté per raó del bressol que t’ha vist neixer o una altra, on la capacitat i l'esforç personal i els mèrits que s'aconsegueixen amb ell són els que la determinen.
Si s'opta per una societat aristocràtica té lògica que alguns dels qui detenten fortuna i poder pretenguin auto excloure’s de l'obligació d'aquest impost, que finança l'estat del Benestar, evidentment no en exclusiva però si al costat de les altres figures impositives. Han de pensar que si la posició social la dóna el bressol, per què han de finançar els mecanismes generadors d'igualtat d'oportunitats que ajuden als qui s'esforcen?
Doncs, entre altres coses, perquè si s'apliqués la seva lògica, els seus hereus ho serien d'una societat anquilosada i condemnada a la decadència, com ha passat històricament en aquest tipus de societats.
I com van haver de recordar-li les grans fortunes americanes (Bill Gates de Microsoft inclòs) al president Bush al fer-li saber que a ells no els suposava cap favor suprimir-ne aquest impost. Doncs ells, de manera intel·ligent i no mesquina, preferien contribuir per viure en una societat una mica més justa, més segura i més equilibrada, on les persones se les mesurés per la seva capacitat i el seu esforç i no per el estatus de la seva família - encara que els seus hereus rebessin menys - que haver de conviure amb la inseguretat que acompanya els desequilibris socials, la injustícia i la insolidaritat.
Port altra banda, aquesta concepció aristocràtica de la societat comporta una gran ineficiència econòmica i social al malbaratar el talent i la capacitat de les persones pel simple fet de no haver nascut en el si d'una família acabalada, la qual cosa empobreix a tota la societat.
Al final, en el tema del impost sobre successions la qüestió és: mèrits o bressol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada