FEVE vs RENFE

Si l'oposició gairebé mai li reconeix al Govern cap dels seus èxits, ara encara menys, perquè aquest any hi haurà eleccions. Les hi haurà, sí, però a la tardor, que és quan corresponen.

No s’avançaran, tot i que a aquesta oposició l’ interessi avançar-les. Una oposició que perd tota la seva força i credibilitat al negar, una vegada darrera de l'altra, que el Govern pugui fer alguna cosa bé. Ningú es creu que tot es pot fer mal, igual que tothom entén que no tot es pot fer bé.

Amb una mica més d'equanimitat, serien més creïbles, però ells ja estan campanya. Mentre el Govern del President Montilla, segueix i segueix - com les piles de l'anunci - governant amb i per a la societat, ja sigui establint "30 compromisos per l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya" o vetllant per la defensa i millora de l'autogovern de Catalunya. Que són les dues cares, que avui tenen la defensa concreta dels interessos de les persones que vivim a Catalunya.

Un exemple d'això, en el qual conflueixen les dues direccions, és el esperat traspàs de Rodalies. Suposa una concreció de l'Estatut, és a dir un increment de l'autoritat i responsabilitat dels poders públics de Catalunya, al donar-li la facultat de dirigir un servei molt important per a la vida quotidiana de milions de persones, com es va comprovar quan es va interrompre parcialment, per les obres de l'AVE.

Igual que va succeir amb l'acord sobre finançament autonòmic, l'actitud de l'oposició nacionalista catalana de centredreta (CiU) i la nacionalista espanyola de dreta (PPC), tots dos logros han estat menysvalorat, menyspreats o rebutjats.

Quina diferència amb l'actitud de quan governaven!

És que a CiU ningú recorda com es va rebre el traspàs dels Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE), que amb el temps han constituït la base dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat (FGC)? Doncs, com un fabulós èxit.

I en fons era un servei abandonat, amb prestacions inadequades, uns trens antiquats i sense un acord per finançar la seva millora. Malgrat això, es "vendre" que l'important era assumir la responsabilitat d'organitzar el nostre transport ferroviari, més que les condicions. Això ara no compta!

Passar d'aquella ferralla rodant al bon servei actual, ens ha costat molt de temps, diners i esforç. Ningú no ho va qüestionar, ara es qüestiona tot.

Però, el cert és que no hi ha color, les Rodalies traspassades donen un servei molt més útil que aquell.

Això no impedeix reconèixer que s'han de millorar molt. I s'han de millorar perquè Rodalies a Catalunya no va rebre les inversions necessàries - especialment mentre CiU i PP governaven, aquí i allà, pel seu suport mutu - per mantenir l'èxit que va suposar la modernització que impulsà Mercè Sala. Ara les inversions en material mòbil s'estan fent i se seguiran fent, perquè aquesta vegada el traspàs sí ve acompanyat dels recursos per a la seva millora.

Per això, el conseller Nadal fa bé al fixar els temps i les fites per a que les noves "Rodalies" tornin a ser un èxit social i al emplaçar a l'empresa gestora (RENFE) per a que millori les prestacions que li corresponen executar: manteniment, puntualitat , neteja, informació, atenció al públic, etc .., si vol seguir sent la companyia concessionària del servei.

Perquè amb el traspàs, qui té la potestat per decidir qui presta el servei, és del Govern de Catalunya.

Igual que és el Govern (com a autoritat pública) i no el gestor qui (en funció de les inversions i les millores tècniques que ho facin possible) decidirà l'increment i millora dels serveis. Més o menys el mateix que va succeir amb FEVE. Va fer falta temps per millorar el traspassat.

Aquells que no van fer res per aconseguir el traspàs (CiU i PP), ara urgeixen la seva millora! Potser ho facin per fer-se perdonar el gran retard que ha tingut l'arribada del tren a Catalunya: 23 anys.

Finalment, argumentar que el traspàs és incomplet perquè no es traspassen les vies, només pot ser fruit de la mala fe o del desconeixement.

No coneixen que les directives europees tendeixen a separar les infraestructures (vies, estacions, catenàries) dels operadors (trens i material ferroviari) i l'autoritat ferroviària (recorreguts, parades, horaris) de la gestió (compliment de les condicions que estableix la autoritat)? Per això RENFE ja no gestiona vies, sinó que ho fa ADIF. I per les seves ja vies circulen altres operadors diferents ja siguin de mercaderies o de viatgers, com Wagon Lits i en el futur, si convé, podran circular encara més.

¿No saben que a Catalunya, això també és així? Les vies de tren catalanes no són d'FGC, sinó de IFERCAT, empresa pública de la Generalitat i que per elles, arribat el cas, i si el Govern ho autoritzés podrien circular altres operadors diferents? Segur, que sí, però ho amaguen perquè no els interessa reconeix-ho.

El traspàs de Rodalies és un èxit polític col·lectiu que ha aconseguit aquest Govern, per això a alguns els hi costa reconèixer-ho. La seva estratègia electoral els ho prohibeix.