Canviar el model productiu

Canviar el model productiu amb una llei és una utopia?, No i sí.

No, si no s'espera que la llei ens faci tota la feina. D'una llei només es pot esperar que apunti i apuntali les mesures per assolir un objectiu tan possible i necessari com difícil i llunyà. Anar més enllà si és irreal. A més cal implementar-la amb diàleg i actuacions.

I sí, seria utòpic creure que aquesta llei ho resoldrà tot. No hi ha cap llei que sigui un ungüent meravellós i miraculós que ho arregli tot per art d'encanteri.

La producció de coses i de serveis barats no pot ser la manera com Catalunya i Espanya se situïn avui a Europa i el món, econòmicament parlant. Això ho podíem fer - i ho vam fer amb èxit - fa uns anys. Llavors a Europa érem 15 i nosaltres competíem amb salaris i protecció social inferiors. Avui la UE la formen 27 països i alguns dels últims a entrar ofereixen, ara, el que nosaltres oferíem fa 25 anys: mà d'obra formada i barata. A més, la globalització econòmica ha fet els mercats més grans i el món més petit.

Aquest estat de coses, a més de la crisi econòmica, és el que fa ineludible que haguem de canviar. I no podem fer-ho tornant cap enrere.

L'opció possible i positiva és remoure els fonaments de la nostra economia, avançant cap a una economia que incorpori molt més valor al que fem (productes i serveis), a com ho fem (els formes i els processos) i amb qui ho fem (les persones).

Necessitem un nou model productiu que es basi tant en la profunda transformació dels sectors tradicionals perquè no caiguin en l'obsolescència i s'adaptin a una economia basada en la reducció de les emissions de carboni i la incorporació d'altes taxes de coneixement, com en la potenciació dels nous sectors productius relacionats amb les energies renovables, les tecnològiques de la comunicació i la informació, les ciències de la salut (biomedicina), la nanotecnologia, l'aeronàutica i l'espai o els nous serveis a persones i empreses.

Un canvi en el model productiu que ha de ser capaç de recollir i transportar en aquest procés de millora a la majoria a les persones que avui estan desenvolupant tasques en oficis i sectors que han de millorar. La seva seguretat i la seva estabilitat laboral vindrà condicionada pel seu esforç per aprofitar els recursos que s'han de destinar a la millora de la seva formació i qualificació professional, per seguir el ritme dels canvis. I d'una societat que sigui capaç de sostenir un sistema de protecció social suficient i eficaç per fer suportables els processos de transició fins el nou paradigma.

Des d'una posició realista haurem de coincidir que per arribar a això es requereixen dues coses: un període de 10 anys i començar ja. Perquè serà difícil i dur, però no impossible.

Aquells que, com fa el PP, intenten desqualificar aquesta llei al·legant que no resol els problemes de demà, l'únic que intenten és hipotecar el demà. No ho aconseguiran!

En el fons amaguen que la seva solució a la crisi, com diu Montoro, és repetir el que ells van protagonitzar, un model econòmic basat en més dosi de precarietat, temporalitat i desprotecció laboral, social i jurídica per a que la nostra econòmica competeixi a la baixa en costos i condicions de treball amb les economies emergents en el mateix terreny. Fins on volen portar-nos per aquest camí? Fins a les condicions dels països del Nord d'Àfrica? De l'Orient? Fins a les màquiles? ¡Aquest no és el camí, ni la solució!

A tots aquells que darrerament han clamat per uns nous Pactes de la Moncloa, és a dir per uns acords polítics que van orientar lleis, acords socials i conductes per a dur a Espanya fins al model social, laboral i econòmic que significava Europa, cal dir-los que : "La llei de l'economia sostenible són els Pacte de la Moncloa del segle XXI".

Fa bé el Govern oferint negociació i diàleg a les forces polítiques per construir aquest model. Seria de desitjar que l'oposició no rebutgi la mà estesa i que no faci de la seva tramitació una carrera desqualificacions globals de sal grossa, com ha protagonitzat en els primers compassos.

Ara bé, si l’oposició s'equivoca i es llença per aquesta pendent, el Govern ha de continuar cap endavant fent del diàleg social amb els sindicats i empresaris, i la societat en general, el mecanisme per acordar les reformes i els canvis que ens permetin sortir de la crisi construint el futur sense deixar a ningú a la cuneta.