Perdre la raó

Els excessos poden fer que es perdi la raó.

A alguns "internautes" els està succeint, tenien raó però l'estan perdent.

Tenien la raó quan, a través de les xarxes socials, es van oposar al fet que una pàgina web es pogués tancar mitjançant una resolució administrativa del Govern, si com interpretaven era el que es desprenia del projecte de llei sobre l'economia sostenible. La mateixa on, per cert, es vol declarar com un dret universal i exigible la possibilitat d’accedir-hi a una xarxa que com a mínim doni una prestació d’1 Mbit per segon.

Tenien raó si per això invoquen el dret a la tutela judicial efectiva, i que en conseqüència, només els jutges poden apreciar si s'està transgredint la legislació, o no. Ja que en el nostre estat de dret només ells poden imposar limitacions als drets constitucionals. Per això el President del Govern José Luis Rodríguez Zapatero va afirmar que no tancarien cap pàgina web. És a dir, que el Govern no tancarà cap, una altra cosa seran els jutges.

Però aquells "internautes" la perden quan, tot seguit, defensen la impunitat per a tot el que es faci a la xarxa. A Internet, el il·lícit també és il·legal. A l'espai cibernètic tampoc és assumible ni es pot anar contra el dret a la propietat intel·lectual o l'honor i el bon nom d'altres persones, ni comercialitzar o difondre pornografia infantil, ni estafar ni realitzar qualsevol altra actuació il·lícita.

És cert que qui delinqueixen són les persones, no les xarxes, però transgredir la legalitat comporta conseqüències, sigui en el medi o amb el mitjà que sigui. Tant és que es faci mitjançant mitjans cibernètics, audiovisuals, telefònics, escrits o presencials, en qualsevol de les esferes en què es desenvolupi l'acció il legal, ha d'haver una resposta proporcional i s'ajusta a dret de la societat per evitar-la. I en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació una d'elles pot ser el tancament de les pàgines.

La col·lisió entre drets, requereix d'una regulació, d'una inspecció que supervisi (exercida per l'Administració) i d'una tutela judicial que verifiqui si s'até a la legalitat o, si s'escau, imposi les sancions.

També perden la raó aquells "internautes", als que el PP ha decidit recolzar: "sempre que facin oposició al Govern" (tenor literal del seu comunicat), que exigeixen la dimissió de la ministra de Cultura, o fins i tot la amenacen de portar - davant els tribunals, acusant-la de cometre una il·legalitat.

Això és un excés que els fa perdre la raó

Una proposta pot ser correcta o incorrecta, es pot estar d'acord, o no, però una proposta no pot ser il·legal.

Aquest debat ja es va tenir i el va sentenciar el Constitucional amb la "proposta Ibarretxe". Fonamentalment perquè un projecte de llei no és llei fins que no l'aproven les Corts Generals, és a dir fins que no ha estat debatut, esmenat i aprovat per la majoria dels membres del Congrés i el Senat.

I si finalment la llei aprovada resultés que va contra els drets que la Constitució estableix serà el Tribunal Constitucional qui ho decidirà. Aquesta, i no altra, és la manera com ens hem dotat per reconèixer i regular els nostres drets, ja siguin en l'espai real o el cibernètic.