Ícar

Com Ícar, Artur Mas, s'ha acostat tant al "sol independentista" que corre el risc de precipitar al buit des de la seva talaia.

L'obsessiva idea de competir en independentisme amb ERC, que li imposa "el pinyol de CDC", l’ha radicalitzat. D'ERC ja se sabia que era, i continua sent, independentista, de CiU no.

Està abandonant la prudència i l'ambigüitat calculada que practicava el President Pujol: es va manifestar favorable no només a la autoconsulta entre independentistes de diumenge passat, sinó a la independència de Catalunya. I es va equivocar, perquè ni tots els seus l’han seguit en aquesta aventura.

Després d'incrementar el cens d'aquestes 166 poblacions amb joves de 16 a 18 anys i persones que han immigrat, van votar gairebé 50.000 persones menys que aquelles que van donar la seva confiança a les forces polítiques nacionalistes catalanes a les eleccions autonòmiques. Això suposa perdre més del 20% del seu electorat.

Una experiència com aquesta que divideix la ciutadania de Catalunya, també ha acabat dividint-los, sinó que l'hi pregunti a Unió, que s'ha desmarcat abans, durant i després del diumenge d'aquesta iniciativa.

Per si fos poc, alguns dels convocants de la autoconsulta l’han posat en un compromís, amb una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per realitzar un referèndum vinculant abans de les eleccions autonòmiques de la tardor propera.

Si en el tràmit parlamentari CiU unís els seus vots a ERC, aquesta ILP sortiria endavant, ja que entre els dos tenen majoria absoluta al Parlament, però amb això certificaria la seva renúncia a ocupar la centralitat política, ja que reconeixeria que un futur govern de CiU a Catalunya seria un govern independentista.

Amb aquest missatge, podria esgarrapar alguns vots a ERC, li barraria el pas a les CUP i al Reagrupament de Carretero, però indefectiblement el portaria a perdre més vots de catalanistes no independentistes. Per això, ara, necessita distanciar-se d'aquest "sol" que amenaça de fondre la cera de les ales. Ho farà al·legant inoportunitat política, o esperant que els lletrats del Parlament li facin la feina declarant no ajustada a la Llei la ILP prevista.

A més a més, amb totes aquestes "alegries" polítiques està aconseguint deixar al President Montilla i el PSC gairebé l'exclusiva de la defensa de l'Estatut, el màxim nivell d'autogovern real i efectiu mai aconseguit i la centralitat política, perquè evidentment ni el PP ni Ciutadans el defensen.

D'altra banda, l'acció de govern avança resolent problemes i dèficits històrics com es va posar en evidència aquest mateix diumenge. Mentre uns construeixen infraestructures (L-9 del metro) que uneixen a ciutadans i resolen les seves necessitats, altres posen en perill els ponts que ens uneixen a altres ciutadans d’Espanya i creen problemes.

Seria millor per a tothom que abandonés aquestes ales d'Ícar i sumés les seves forces a les del Govern de Catalunya per defensar l'Estatut, que també va ajudar a que veges la llum.