Contra la liquiditat

No clamo contra la liquiditat bancària, o "caixaria", que segueix sent una de les mancances importants de la nostra economia, sinó contra la volatilitat i inconsistència en les actituds, dels que només es guien per l'obtenció de beneficis individuals i a curt termini.

Una part important dels problemes econòmics que avui patim esdevenen de l'enaltiment i la pràctica de actituds basades en la liquiditat. La liquiditat en els valors ètics, el menyspreu de la perseverança, el compromís i la constància en l'esforç com a mecanismes per assolir les metes i el desresponsabilització sobre les conseqüències socials que pot produir la nostra acció.

Com sempre passa i també en aquesta ocasió, les dinàmiques econòmiques són alhora causa i efecte dels canvis en les relacions interpersonals i les normes socials que regeixen a la societat, allò que abans en dèiem la superestructura social .

Coincideixo amb aquelles veus que advoquen per que els projectes estiguin presidits per la solidesa dels plantejaments, les propostes i les actuacions, ja siguin aquests de tipus empresarial, social, polític, públic o privat, tant es val.

En cap cas considero que aquesta solidesa estigui renyida amb la capacitat d'evolucionar i adaptar-se a les noves demandes i necessitats socials, les quals, a més a més, emergeixen fruit dels èxits parcials en el camí cap al progrés social. Ara bé, sóc dels que penso que aquesta actitud de canvi i adaptació permanent sí que està renyida amb "llançar per la borda" allò que de consistent existeix en el projecte a llarg termini que s'ha anat construint.

Només si les noves propostes són vistes com l'adequació del vell (que no caduc) projecte, s'aconseguirà mantenir alhora el compromís dels que ho van fer - i ho fan possible - amb el seu esforç i afegir-ne el dels que s’incorporen a partir d’ara. De la mateixa manera és necessari que aquesta continuïtat sigui compatible amb el fet que aquestes noves propostes també siguin el camí a transitar cap al progrés social i econòmic que s'espera assolir. I no només ho han de ser, sinó que així han de ser percebudes, perquè sigui possible construir al seu voltant el nou compromís que justifiqui l'esforç col·lectiu a realitzar.

El "relat" que hem de fer del que volem, proposem i farem hauria de complir aquestes premisses.

A Catalunya s'inicia un curs polític, que acabarà just quan comenci la campanya electoral autonòmica. Per això, seria desitjable que en els discursos de les forces polítiques es conjuguen els dos temps, el futur immediat i el més llunyà.

Que les propostes a curt es correlacionen amb el relat a llarg.

Que es tingui present en el moment d'afrontar les urgències, el dia a dia o l'immediat, la inutilitat del regat en curt, que és imprescindible explicar-nos i que en aquesta explicació també es fes evident cap a quin model de societat i de país ens orienten .

En aquest debat els socialistes tenim molt a guanyar. Tenim un projecte sòlid, amb voluntat de permanència en el temps i de transformació de la realitat, formulat amb rigor i claredat, amb el qual la ciutadania pot adquirir lliurement i conscient un compromís durador.

Si ens enredem en els debats d'aquells que no poden aclarir el seu projecte perquè, o no tenen model de societat que oferir, o el seu model de país és la independència dels referèndums d'Arenys i el pacte amb el PP de Rajoy, llavors ens introduirem en la Catalunya virtual que vol una minoria social.

En política l'expressió de la liquiditat és l'electoralisme, aquesta actitud que imposa dir i fer el que el màrqueting electoral determina en el moment i per a cada moment.

Superar la liquiditat en el discurs polític suposa un repte i un risc. El repte de ser conseqüent i el risc que al perdre l'ambigüitat no abasti tant espai electoral. Per contra, l'abandonament de la liquiditat en política no suposa, com alguns argumenten, el pas a l'autisme sobre el que pensa, necessita o vol la ciutadania i la convicció de ser l'únic posseïdor de la veritat i les essències, sinó l’afirmació d’un projecte pel que la gent poc conèixer, valorar i fer-se seu.

Malgrat els riscos, sempre serà més el que es guanya que el que es perd, amb això, ja que sobre el líquid difícilment es construirà el futur.