Aquests dies, a compte de la consulta d'Arenys de Munt, l'hem sabut. Artur Mas s'ha declarat favorable a la independència de Catalunya.
Ho ha fet en afirmar que, si pogués, votaria positivament a la pregunta: "Està d'acord que Catalunya es converteixi en un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?"
Fins ara CiU havia votat al Parlament, en dues ocasions, a favor de l'autodeterminació, és a dir a favor del reconeixement per a Catalunya del dret a convocar un referèndum en el qual pogués consultar a la ciutadania si desitjava independitzar-se, o no, de la resta d'Espanya, a l'estil del Quebec
Per defensar aquest plantejament ells i tots els independentistes evoquen de manera genèrica el dret internacional previst a l'efecte de fer efectius els processos de descolonització del segle passat i concretament la seva plasmació en la Carta de les Nacions Unides o els Pactes Internacionals de Drets Humans. Tot i que aquest dret no està inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans, moltes vegades és invocada per justificar.
Evidentment alhora de defensar aquest exercici al dret a l'autodeterminació ho fan obviant que la ciutadania de Catalunya ja ho va exercir en llibertat i democràcia, quan de forma majoritària va donar el seu vot favorable a la Constitució Espanyola de 1978 que estableix i regula les relacions amb la resta de Espanya i el règim d'autogovern en el si de l'Estat, quan varem votar l'Estaut anterior i també la nova versió de les relacions que suposa l'actual i vigent Estatut.
El cert és que cada vegada, quan governanva el President Jordi Pujol, que van donar el seu suport al reconeixement del dret a l'autodeterminació de Catalunya, aquest s'afanyava a dir que una cosa era el reconeixement del dret, una altra exercir-lo i una altra, molt diferent, el resultat.
Sensible a la realitat i conscient que la majoria de la ciutadania de Catalunya, ni és ni independentista ni vol la independència, el veterà dirigent nacionalista mantenia aquesta indefinició i ambigüitat calculada, amb la qual llançava picades d'ullet als més nacionalistes, però al temps buscava tranquil·litzar als sectors econòmics i socials no independentistes que li permetien continuar governant.
Ara Artur Mas i el nucli dur de CiU han trencat aquesta ambigüitat i es declaren independentistes. És bo saber-ho!
Doncs amb això, i a un any de les eleccions, ens ajuden a entendre en què aventures ens s'embarcarien si arribessin a governar i per què estan advocant per una sentència negativa del Tribunal Constitucional a l'Estatut: la necessiten per alliberar-se del pacte en el qual van participar per adequar-lo a la Constitució.
1 comentari:
I tu ets de l'Opus, amb aquest nom?
Publica un comentari a l'entrada