L'índex de confiança dels consumidors espanyols es recupera. I això és bo!
La dada ofert per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) no és per tirar coets, perquè la nota és equivalent a un 3,6, però és la més alta que hem tingut des de fa un any i mig quan l'economia encara creixia a un ritme superior al 3%. Aquest indicador es construeix tenint en compte dos factors: la percepció del present i la previsió del futur econòmic. I la gent diferència bé entre un i l'altre, mentre al primer li fa poc més d'un 2'5, el segon ho aproven amb gairebé un 6.
Ni viuen com Alícia al País de les Meravelles, ni adduïts pels cants de les sirenes dirigeixen contents les seves naus contra els penya-segats, sense consciència del risc. Coneixen perfectament la gravetat de la seva situació present i la dels seus conveïns- que no la veuen igual -, sense que això els impedeixi tenir una major confiança en el futur que fa uns mesos. Just el contrari del que succeïa al inici de 2008.
Que millori el nivell de confiança dels consumidors és necessari, però no suficient per sortir de la crisi.
En economia, la confiança és un intangible. No són béns o serveis, ni inversions, que es puguin comptabilitzar en el PIB, ni cotitza en borsa, ni resol els problemes de liquiditat. La seva falta ha amplificat els problemes del sistema financer primer i del productiu després, per això la seva recuperació és imprescindible perquè es produeixi tot l'anterior, que sí que és tangible.
La confiança és una delicada flor que no requereix ni optimisme excessius, ni derrotisme patològics, sinó intel·ligència, esforç i perseverança Que l'acompanyin i dirigeixin cap metes pràctiques i canvis concrets.
Així és com s’evitarà malmetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada