"Manis" preventives, no gràcies.

Preveure el futur per anticipar-se al que pot succeir, és positiu. Creure's en el futur és un somieig.

Mai no ha estat una política intel·ligent "posar-se una bena abans que la ferida", l'intel·ligent és preveure i evitar els riscos futurs, si és possible.

Això va ser el que es va fer col•lectiva i majoritàriament amb l'Estatut sortit del Parlament, en negociar-lo amb les Corts Generals, i sancionar el resultat obtingut en referèndum.

Es va negociar perquè fos constitucional, perquè el pas endavant en l'autogovern de Catalunya es fes dins de les possibilitats que ofereix la Constitució Espanyola, però amb una visió més oberta i evolucionada del disseny autonòmic que conté. Era la forma d'avançar, sense aventurismes.

Això no va evitar que el Partit Popular desenvolupés una brutal oposició al projecte estatutari durant la seva tramitació i finalment formulés un recurs davant del Tribunal encarregat d'interpretar el text constitucional.

Ara quan es compleixen els tres anys de la seva entrada en vigor i, per fi, sembla que s'apropa la sentència que validés el seu caràcter constitucional la Convergència que presideix Artur Mas i dirigeix el “pinyol” més independentista (no sembla que Unió segueixi aquesta joc) s'ha sumat i està encoratjat un aire d'excitació nacionalista a partir de donar per feta la suposició que el Tribunal Constitucional sol pot emetre una sentència negativa sobre l'Estatut i, en conseqüència, s'ha d'organitzar la resistència.

Amb aquest sil•logisme tracten d'amagar el seu fracàs amb el sistema de finançament. Es van equivocar llavors i s'equivoquen ara. Van apostar perquè no hi hauria acord o seria insuficient, i no va ser així. I ara tornen a errar apuntant-se a manifestacions preventives, convocades per aquells que van criticar o van rebutjar l'Estatut i ara volen ser màxims defensors.

Fins i tot l'ex-President Jordi Pujol els ha hagut de dir que han de distingir entre una possibilitat i una certesa i que en tot cas el sensat és posposar qualsevol actuació a conèixer la sentència.

D'altra banda, si de veritat busquessin reforçar la unitat catalana en nom de la dignitat catalana i per defensar l'Estatut, el que haurien de fer és oferir el seu suport incondicional al President Montilla, en lloc de continuar jugant a "marcar perfil". Com escrivia el cantant i compositor Rafael Subirachs, a la seva carta al diari Avui sobre la manifestació: " s'han preguntat que deterioro per a la ja malparada unitat catalana significaria una manifestació que no comptés amb l'actual President de la Generalitat? Potser pensen que així dominaran al President o, pitjor, el desprestigiaran si no s’hi doblega?

Però ni per aquestes, la nova cúpula, busca actuacions "MADIaticas". Igual que fa Florentí Pérez al Reial Madrid, es tracta de desplegar una gran campanya que "tapi" el triple èxit en la lliga anterior del seu principal adversari. Però, això no és futbol, sinó d'una mica més transcendental.

Busquen recrear un ambient de fracàs, frustració i agressió No fos cosa que la Diada fos una festa on se celebri l'èxit del finançament, en lloc de la recordatori d'una derrota!

Avui l'Estatut es defensa aplicant-lo. El finançament, la llei d'educació, el traspàs de rodalies, de la Inspecció de Treball o el reconeixement de permís de treball de les persones que emigrin al nostre país són exemples de com s'avança en l'autogovern.

La manifestació preventiva és una cortina de fum. Però, les cortines de fum sol serveixen per fugir o amagar-se, mai no s'ha construït res amb elles.

I si amb això despisten el personal sobre la contradicció de reunir-se amb el PP en privat i repudiar-lo en públic, recordant que el "número del notari" continua vigent; fuetegen l'ERC de Puigcercós, per a què no rendibilitzi el seu suport al finançament i no ocupi l'espai de centralitat que ells han abandonat amb la seva radicalització; millor.

Per això, "manis" preventives, no gràcies.