A missa i repicant

Per si de cas s'assoleix un acord sobre el finançament autonòmic Artur Mas tracta d'emular la dita de "ser a missa i repicant". Ha decidit fer tots els paper de l'auca i intentar apuntar-se com un èxit personal allò que té previst rebutjar.

El procediment, de tan senzill, resulta groller. Pretén, d'una banda, exigir el reconeixement de la copaternitat de l'Estatut, malgrat haver-lo abandonat des del seu naixement, per rendibilitzar els èxits i per l'altre, contínua treballant amb ànsia i acarnissament perquè fracassi

La decisió de rebutjar l'acord, sigui quin sigui el seu contingut, estava pres des de bon principi. Consideraven que la seva materialització els perjudica des del punt partidista i van apostar perquè no es produis.

La finalització del procés de negociació sobre el sistema de finançament amb un acord just i, per tant, acceptable els trenca el discurs, i no ho soporten. Transforma en poc creïble la desqualificació que, de forma reiterada, han vingut fent, en el sentit que Montilla i el seu Govern són incapaços, per obtenir el màxim rendiment possible, i perquè els obligaria a haver de reconèixer-los que ho han fet bé.

Aquest problema no s'hauria produït si des de bon principi i d'una manera sincera i real s'haguessin alineat i donat el seu suport al Govern Catalunya en el seu objectiu d'aconseguir una ràpida i correcta aplicació de l'Estatut i les previsions que conté sobre finançament. Ara be, s'ha d'entrendre que això era impossible per ells, perquè els conduiria a perdre el que creuen que és el seu monopoli natural i que volen conversar a ultrança: ser els únics que defensen Catalunya.

D'allà, que intentin per tots els mitjans possibles evitar que hi hagi un acord, propagant metes irreals, estenent el desànim i la frustració o predicant i practicant un camí de radicalització nacionalista que no condueix a cap lloc.

Encara que resulti estrany, als nacionalistes catalans de centre dreta els interessa, i desitgen, el fracàs de la negociació sobre el finançament i una sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut que el dinamitaria.

Han ficat "tots els ous a aquest cistell", pensant que no seria possible o que podrien boicotejar-lo.

Però ara, en el moment en el qual sembla que s'arriba al final i que l'acord és possible, li sorgeixen els dubtes, temen quedar-se "penjats de la brotxa"!

En aquest escenari es pregunten què fer si hi ha un acord acceptable?: Doncs, ser a missa i repicant.

És a dir, apuntar-se els mèrits de l'acord i, al temps, treballar perquè no s'assoleixi