Frustració

La frustració és la distància que hi ha entre les expectatives i el aconseguit.

La frustració de les expectatives és congènita a l'assumpció dels riscs que persones i societats han d'assumir per progressar. La seva fortalesa es mesura per la resistència que tinguin a ella i la capacitat de superar-la.

El conformisme és l'expressió de la renúncia a millorar que busca evitar els desenganys, els fracassos i la frustració que produeixen no assolir els objectius que ens marquem. En l'altre extrem es troba la irresponsabilitat, en la seva vessant d'autoengany respecte de les possibilitats que es tenen o del menysteniment als obstacles, les limitacions i els riscs reals que hem de superar.

Per això, aquelles persones que tenen la responsabilitat de liderar col·lectius han de valorar i sospesar sempre en quines aventures pretenen embarcar a les persones que convoquen. Tot projecte, individual o col·lectiu, requereix d'un esforç, o fins i tot d'un sacrifici, que si està ben orientat i calibrat acabarà produint en contrapartida un raonable benefici. És normal, mai no ens regalen les coses! I allò que no requereix un esforç possiblement no val res.

Per tant es cert que un bon lideratge no és aquell que ofereix tot a canvi de res o que no adverteix dels problemes, però sobretot no és una actitud que convoqui a lluitar en batalles perdudes per endavant, perquè aquesta és l'avantsala per infligir-los una frustració estèril i innecessària.

Vendre expectatives irreals és vendre frustració.

És el que està fent Artur Mas amb el resultat del nou finançament autonòmic. Ell sap, perquè ja ha negociat anteriorment, que l'acord no donarà les quantitats que està demanant i malgrat això, no sol les repeteix i en fa publicitat, sinó que com més s'apropa el possible acord, més les incrementa.

El setembre de 2008 afirmava que l'acord suposaria 2.329 M€, per explicar-lo deia que: "es tracta de calcular els diners que generen la nova cistella d'impostos i restar-li el Fons de suficiència que hem rebut en el 2008 i que no cobraríem per l'increment de la cistella". Ara, sense enrojolar-se, parla de 5.000 o 8.000 M€ i a més, de forma irreflexiva ho relaciona amb la superació del model constitucional.

Tractar d'aixecar el llistó cercant què qualsevol acord que s'assoleixi sigui una frustració només confirmar una cosa: que les bones notícies per a Catalunya, avui, són males notícies per a la coalició que presideix Artur Mas, pel simple fet que no és ell que presideix Catalunya.

Ara bé, cal que sàpiga que generar frustració en els altres, no apaivaga la pròpia i es paga amb més frustració.