S'apropa l'hora de definir-se sobre com donar suport a empreses i treballadors per a que es puguin sortir de la crisi.
El dia 6 de març el Govern de Zapatero va aprovar un real decret-llei de mesures urgents pel manteniment i foment de l'ocupació i la protecció per a les persones en desocupació.
Amb ell pretenia que les persones afectades per un ERE temporal no consumissin la seva desocupació i les empreses veiessin reduïdes les seves càrregues socials i així haguessin menys acomiadamentscomiats; que fos més fàcil ajornar les quotes a la Seguretat Social per evitar que aquest fos un motiu de tancament empresarial; que es bonifiquessin les quotes a la Seguretat Social a les empreses que contractessin persones aturades amb prestacions i als contractes a temps parcial; i que es reforcés el Servei Públic d'Ocupació per agilitar la tramitació de la desocupació.
El debat en el Congrés sobre la convalidació o rebuig del real decret-llei va ser molt representatiu del moment polític actual, però molt poc de la responsabilitat que la situació econòmica i social exigeix de tothom.
El PSOE, com no té la majoria suficient, necessitava sumar més vots als seus per validar-lo, en cas contrari decauria i les mesures quedarien sense efecte.
El PP li va negar el seu suport, al·legant que les mesures eren insuficients, les esquerres (ERC, ICV, BNG) fent gala del seu habitual eclecticisme estètic també li ho van negar, adduint que no havien estat consensuades amb agents socials. Res del contingut i els efectes que podia tenir la seva aprovació o rebuig era important. L’únic important era apareixer diferenciats del govern.
CiU sí li va prestar el seu suport a la convalidació. Això sí!, a canvi que es tramiti com a projecte de llei.
Aquesta tramitació posarà tots davant el mirall. No n'hi haurà prou amb criticar o en desmarcar-se, tocarà definir-se.
La llei que finalment s'aprovi podria no assemblar-se gens al Reial Decret-Llei validat, o fins i tot oposar-se al mateix. Tot dependrà de les propostes que es facin i les majories que s'assoleixin. No seria la primera vegada, ja va succeir amb la reforma del 93, on CiU va durant la tramitació com a llei d’un real decret llei va imposar que en els contractes d’aprenentatge no fos exigible a l’empresa donar formació.
PP o CiU, fins ara, només havien formulat, però no presentat, propostes com l'abaratiment de l'acomiadament, la presència de les ETT en la intermediació laboral, la supressió de l'autorització administrativa dels ERE o la pèrdua de l'eficàcia dels convenis una vegada acabi la seva durada ( la dita ultraactivitat). Les plantejaran en ferm, ara? Assumiran el risc del desgast electoral que suposa la seva defensa i imposició?
I d'altra banda, mantindran les opcions més a l’esquerra del govern la seva actitud? Permetran que aquestes propostes prosperin, per tal no aparèixer alineats amb el Govern? Continuaran justificant la seva actitud amb plantejaments extrems i inassolibles pel PSOE?
La solució a totes aquestes preguntes requereix que tothom es defineixin i que la resta vigilem per a que no s’acabi imposant una sortida negativa a la crisi, per abstencionisme d’algunes esquerres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada